escoltar
v. tr.
1. [percebre per l'oïda] sentir, oir (cult.)
a) Explicacions d'ús
El verb escoltar vol dir 'estar atent a la percepció d'un soroll, especialment a allò que es diu', mentre que els verbs sentir i oir volen dir 'percebre pel sentit de l'oïda'. Ex.: Quan li parlava m'escoltava molt atentament. / Els qui havíem escoltat la seua xerrada sobre les llegendes del poble, no ens crèiem que n'hi haguessin tantes. / Escoltava la ràdio moltes hores al dia. / Des d'on érem no sentíem bé les paraules de la conferenciant.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Cal distingir clarament entre els verbs sentir i escoltar (vegeu sentir 1.a i 1.b)
c) Altres recursos lexicals
Derivats: escolta, audició
f) Explicacions suplementàries
El verb oir pertany a un registre literari i també s'utilitza en l'àmbit de la pràctica religiosa, com en l'expressió oir missa.
2. atendre
a) Explicacions d'ús
El verb escoltar vol dir, en aquesta accepció, 'estar atent a allò que es diu', mentre que atendre vol dir estar atent des d'un punt de vista general. Ex.: Has d'atendre la mare quan et diu que no faces alguna cosa; t'ho diu pel teu bé.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: fer cas de, fer cabal de, parar esment a
Ant.: desatendre
3. complir, obeir, acatar
a) Explicacions d'ús
Els verbs complir i obeir són d'ús més general, mentre que acatar s'empra més en contextos més especialitzats. Ex.: Has de complir les normes del centre, si no t'expulsaran. / Els soldats havien d'acatar les ordres del superior sense fer cap objecció.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: desobeir, desacatar, rebel·lar-se (intens.)
v. intr. pron. [escoltar-se]
1. admirar-se, agradar-se (un mateix)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Era un home que s'escoltava quan parlava. / No ens agrada tractar-lo perquè, com que sap que és molt intel·ligent, no para d'admirar-se ell mateix quan parla.