escanyar
v. tr. i v. intr. pron. [escanyar-se]
1. [matar per manca d'aire] ofegar, estrangular (cult.)
a) Explicacions d'ús
El verb estrangular és un tecnicisme (vegeu accepció 2) i també una forma administrativa. Ex.: L'un va escanyar l'altre en un acte de ràbia i ara està tancat a la presó. / Es va empassar la botifarra sencera i per poc no s'escanya. / Va morir ofegat perquè li havia impedit la respiració prement-li el coixí damunt la cara. / Era evident que la víctima havia mort estrangulada.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: ofec, estrangulació, estrangulador.
2. [fer-se més estret un pas, un conducte] comprimir, estrènyer, estrangular (àmbit mèdic)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Quan passem aquell turó, el camí s'estreny molt i, de vegades, no hi cabrem; aneu amb compte de no fer-vos mal. / Tens una hèrnia estrangulada, que és la que t'està provocant el dolor.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: compressió, estrenyiment, estrangulació
Derivat: escanyament
3. [pop.] oprimir, esclafar
a) Explicacions d'ús
Ex.: L'amo tenia escanyats els seus treballadors. / Tots vivíem esclafats pel despotisme polític de l'estat.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: escanyapobres
Un escanyapobres és una persona avariciosa i gasiva que viu de la misèria dels altres.