emprar
v. tr.
1. utilitzar, usar, fer ús de, fer servir
a) Explicacions d'ús
El verb emprar és un verb de la llengua clàssica i d'un bon nombre de parlars, però en algunes comarques pertany a un registre culte. Ex.: Vaig emprar la destral com a arma.
El verb usar s'ha desenvolupat també en contextos cultivats al costat de la locució més corrent fer ús (d'alguna cosa) i dels termes del llenguatge jurídic relacionats amb els usos i usatges.
El verb utilitzar té un matís tècnic, relacionat amb el concepte d'utilitat. La forma verbal més corrent amb aquest sentit, en la majoria de parlars, és la locució fer servir: Ex.: Què feu servir per a tallar l'herba?
2. [destinar a un objectiu] tardar, trigar, esmerçar, gastar, invertir
a) Explicacions d'ús
Generalment, els tres primers verbs alternatius s'empren amb una referència temporal. Ex.: En aquell edifici hi havien esmerçat molts esforços.
Els tres darrers verbs alternatius també es poden emprar amb una referència econòmica. Ex.: Van invertir tots els estalvis per anar de vacances al Carib.
3. [fer-se prestar (alguna cosa)] manllevar
a) Explicacions d'ús
Ex.: He emprat unes alicates al teu cosí; mira si les hi pots tornar tu mateix. / Li vaig manllevar un llibre que m'interessava molt i me l'ha deixat sense cap problema.
v. intr. pron [emprar-se de]
1. [ant.] servir-se de, recórrer a, valdre's de
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ens vam emprar de tots els ajuts possibles. / Ens valíem dels nostres contactes per a arribar al nostre objectiu.