eixir
v. intr.
1. [cat. or.] sortir
a) Explicacions d'ús
El verb eixir, en lloc del verb sortir, té un ús ampli i ben viu al País Valencià i en unes altres àrees que l'han mantingut, com ara el Rosselló, l'Alguer i la Franja de Ponent. Ex.: No vol eixir a passejar els diumenges de vesprada perquè són depriments. / Sortia de casa cada dia de bon matí.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: eixida, eixidor // reeixir (cult.), sobreeixir
Una eixida designa l'acció d'eixir i el lloc per on se surt. En pilota valenciana, l'eixida significa posar en joc la pilota, la treta. L'eixida (pronunciada sovint "xida") és el nom d'un pati del costat de la casa. L'eixidor en pilota valenciana designa la línia de traure.
El verb reeixir vol dir 'aconseguir el que hom es proposa, sortir-se'n, tenir èxit, triomfar'. I verb sobreeixir expressa la idea de 'vessar, sobresortir dels límits d'un recipient etc.'. Ex.: En aquesta feina hi reeixiràs. / Vigila que el brou comença a sobreeixir.
d) Modismes i fraseologia
al sol eixit [ant.] A l'alba, a trenc d'alba, havent sortit el sol. Ex.: A sol eixit venc lo cavaller vers on jo era.
sol ixent Sol que surt a l'horitzó. // Allà on surt el sol, l'orient. Ex.: Partiren vers el sol ixent.
eixir a (un) cap Resoldre un problema.
eixir cap per mans No sobrar alguna cosa.
eixir fallanca [fam.] Malmetre una situació.
eixir la pallola [iròn.] Agafar la pallola (o el xarampió) si es va massa abrigat. Ex.: Si et poses aquest vestit t'eixirà la pallola! Fan 40 graus al carrer.
fer eixir (o fer sortir) de polleguera (algú) Irritar-lo.
Qui no suma se n'ix Indica que un grup de persones coincideixen del tot en una cosa determinada, especialment dolenta.
f) Explicacions suplementàries
En les zones en què el verb eixir no és d'ús corrent se n'han conservat diferents paraules com ara eixida (pati del darrere), eixidiu (forat per on s'escola l'aigua), etc.
2. [l'aigua, un líquid] brollar, vessar
a) Explicacions d'ús
El verb brollar expressa que l'aigua surt de terra; ara bé, quan s'escapa d'un recipient el verb adequat és vessar. Ex.: L'aigua va vessar del poal perquè no havia tancat la clau de pas de la mànega.