déu
m.
1. divinitat, deïtat
a) Explicacions d'ús
El mot divinitat és més genèric i abstracte que el nom déu. Ex.: Hi ha persones que senten la necessitat imperiosa d'una divinitat.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El femení de déu és deessa o dea. Ex.: Hi ha imatges precioses de la deessa Venus.
d) Modismes i fraseologia
com Déu mana o com cal Com és correcte de fer. Ex.: Aquí, hi has de venir vestit com Déu mana.
de cal déu [pop.] Molt gros o gran, molt important, molt fort. Ex.: Li va fotre un clatellot de cal déu.
de Déu (lo pare) [fam.] Molt important. Ex.: La nit passada ha fet una glaçada de déu lo pare. / Hi havia uns arbres de déu.
Déu meu! Expressió que indica sorpresa o consternació.
Déu n'hi do! o Déu li'n do [fam.] Exclamació ponderativa. Ex.: Està prou bé aquesta platja... déu n'hi do! / —Heu caminat gaire? —Home!: déu n'hi do!
deunidoret! [fam.] Exclamació ponderativa i irònica. Ex.:Deunidoret aquest noi! Sí que és espavilat!
ni déu [fam.] Cap persona, ningú. Ex.: No hi havia ni déu.
per Déu! o per l'amor de Déu! S'empra per a reforçar una exhortació que es fa. Ex.: No falteu al sopar de commemoració, per l'amor de Déu!
redeu! [interj. pop.] Déu n'hi do!. Ex.: Redeu si hi havia gent al Camp Nou!
sense encomanar-se a Déu ni al diable Sense cap mena de precaució ni reflexió prèvia.
si Déu vol o ajudant Déu Esment tradicional (a Déu) per a desitjar que alguna cosa vaja bé. Ex.: Demà, si Déu vol, ja serem a París.
tot déu [fam.] Tota persona, tothom. Ex.: Tot déu ho sap.
un bé de Déu (d'alguna cosa) Una gran abundància, una gran quantitat. Ex.: Hi havia un bé de Déu de fruita.
deixat de la mà de Déu Abandonat de tothom. Ex.: Era un poble de mala mort, deixat de la mà de Déu.
fer cara de tres déus Fer una cara severa, poc amable.
haver de menester Déu i ajut Necessitar molt d'esforç i molta ajuda per a aconseguir un objectiu difícil. Ex.: No va ser fàcil: vam haver de menester Déu i ajut per a poder deixar-ho tot llest.
me cago en déu! o em cague en déu! [pop.] Exclamació blasfema davant d'una contrarietat. Vegeu cagar 1.f.
ves-te'n amb ta Mare de Déu! [fam.] Expressió de rebuig que s'empra en persones que defensen una opinió que no és correcta.
Ajuda't i Déu t'ajudarà Cal confiar, en primer lloc, en les pròpies forces i possibilitats.
Any de neu, any de Déu Un any de nevades sol portar bones collites.
Déu hi faci més que nosaltres Hem fet tot el possible per aconseguir un objectiu.
Déu proveirà per a calces (i no tenia cames) [pop.] Dita per a reprovar a qui demana una cosa que no necessita.
Dels pecats del piu, Déu se'n riu [pop.] Dita que s'empra per a dir que els pecats sexuals no són greus (vegeu sexe).
Imprecacions, salutacions i renecs tradicionals:
Déu l'hagi perdonat o al cel sigui Imprecació tradicional per a referir-se a algú que ha mort. Ex.: Mon pare, Déu l'hagi perdonat, ja no ens pot ajudar.
Déu me'n guard o Déu mos en guard o Déu mos en reguard [intens.] Exclamació de rebuig davant un mal. Ex.: Déu mos en guard d'una guerra! / Ai! Déu mos en reguard!
Déu mos en guard d'un ja-està-fet! [iròn.] És inútil de plànyer-se per un fet que ja no es pot remeiar.
Déu té un bastó que pega sense fer remor Les faltes comeses sempre tenen un càstig encara que sigui poc perceptible.
Déu vos guard o Déu lo guard Salutació tradicional a l'hora d'entrar en una casa. Aquesta frase té una variant A Maria!, que és una abreviació d'Ave Maria! o d'Ave Maria puríssima!
Per lo cul de Déu! [pop. ant.] A fe de Déu (que), és ben cert (que). Imprecació corrent a l'època medieval (atribuïda al Rei en Jaume, en algun cas). Ex.: Per lo cul de Déu que jo us daré mal viatge e us mataré! (Font: DCVB).