durar
v. tr. i v. intr.
1. allargar-se, prolongar-se, perllongar-se, trigar, tardar, retardar-se
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs alternatius fan referència a l'extensió excessiva de temps a l'hora de portar a terme una feina. Ex.: Feia temps que la festa durava. / No es podia allargar més aquell sopar. / Van trigar massa a venir.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: durada, duració // endurar
La durada és el nom abstracte que expressa el fet de durar, en general. Ex.: La durada de la sessió era excessiva. / La Montserrat no estava preocupada per la durada de l'espera.
La duració es refereix especialment al 'temps en què una cosa es perpetua, es manté'. Ex.: Aquell mecanisme era de llarga duració. / És un sistema que té una bona duració.
El verb endurar vol dir 'suportar amb perseverança fortes privacions'. Ex.: Ella sabia que si volia arribar a ser directora d'una orquestra hauria d'endurar molts sacrificis durant tota una colla d'anys.
d) Modismes i fraseologia
durar més (o ser més llarg) que un dia sense pa Ser una cosa de llarga durada, que no s'acaba mai. Ex.: Aquella cerimònia se m'estava fent més llarga que un dia sense pa.
durar de Nadal a Sant Esteve No durar gens, ser molt curt (un esdeveniment, un acord, etc.). Ex.: El seu matrimoni ja es veia que no s'aguantava per enlloc: va durar de Nadal a Sant Esteve.
2. [intens.] perpetuar-se, allargassar-se, eternitzar-se, perdurar
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs alternatius expressen la idea de durar per sempre, per llarg temps o continuar durant molt de temps. Ex.: El dictador es volia perpetuar en el poder. / Les obres del carrer de Cavallers s'eternitzaven.