dur | dura
adj.
1. [referit a una cosa] sòlid, resistent, ferri
a) Explicacions d'ús
Aquests adjectius alternatius s'empren per designar una cosa que és resistent als cops. Ex.: Aquella bicicleta de trial semblava fèrria. / L'escut de les tropes romanes era molt resistent.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Volem parar esment a un ús força generalitzat en català per a referir-se a un pa 'que no és tou': cal evitar la forma pa dur* i emprar la forma pa sec. Ex.: Si tens pa sec no el tires, que li'l donaré al gos. / Les gallines mengen pa sec remullat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: coriaci, corretjós, enterc, encarcarat, ressec // estellós
Si una cosa té una consistència difícil de tòrcer, doblegar o rosegar, com ara el cuir, podem utilitzar els cinc adjectius alternatius que hem posat en primer lloc: coriaci, corretjós, enterc, encarcarat, ressec. Ex.: Aquesta coca és resseca, no s'havia de coure tant. / Té el genoll encarcarat pel dolor.
Un objecte estellós vol dir que es desfà en estelles, mentre que si fa referència un aliment, generalment la carn, vol dir que fa de mal mastegar (com si tingués estelles dins). Ex.: Aquesta carn és molt estellosa.
Ant.: tou, bla, moll, flonjo
Vegeu l'entrada tou.
Derivats: duresa, durícia, duralló
El mot duresa expressa la qualitat d'allò que és dur, mentre que una durícia (o duralló) és una part endurida, principalment de la pell, com les que es fan en les feines manuals. Ex.: Tinc les mans plenes de durícies de tant treballar l'hort.
d) Modismes i fraseologia
dur com una pedra Molt dur.
2. [cult.: referit a coses] adamantí, resilient, renitent
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu adamantí vol dir 'molt dur, com el diamant'.
L'adjectiu resilient és un mot tècnic que vol dir 'resistent al trencament per xoc'.
L'adjectiu renitent vol dir 'molt resistent a la pressió' i, en sentit figurat, molt resistent, amb capacitat de sobreposar-se a l'adversitat, a un accident, etc.
3. [referit a una persona i a les seves accions] fort, ferm, tenaç, vigorós, enèrgic
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquesta xicota és molt forta, ho resisteix tot. / Era un home ferm, que aguantava moltes tasques i penalitats. / Per a segons quines oposicions s'ha de ser molt tenaç.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: flac, feble, bla, moll
4. [pej.: referit a una persona] insensible, rigorós, sever, despietat (intens.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: No té en compte els sentiments de les persones, és un home insensible. / No li agradava ser una mestra severa, preferia incentivar l'aprenentatge amb altres mètodes. / L'exèrcit va ser molt despietat amb els presoners.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: obstinat, tossut
Ex.: Quan té una cosa al cap no para fins a aconseguir-la: és molt tossut.
d) Modismes i fraseologia
amb mà dura Amb fermesa, amb severitat. Ex.: A casa el van criar amb mà dura.
tenir el cap dur com una pedra [fig.] Ser molt poc receptiu. Ex.: No la convenceràs, té el cap dur com una pedra.
tenir el cor dur [fig.] Ser molt insensible.
v. tr. [dur]
1. portar, menar, conduir
a) Explicacions d'ús
Els verbs dur i portar són sinònims que tenen una distribució de tipus dialectal i estilístic. Ex.: En Pere duia barba. / Ella no portava sabates.
El verb menar, igualment com conduir, vol dir 'portar en una direcció'. Ex.: Menava les ovelles al corral. / No li agrada menar el carro. / No puc conduir el cotxe, encara no tinc el carnet.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Remarquem les formes mallorquines de plural: duim i duis per duem i dueu, respectivament. Ex.: Ja duis bones sabates?