dubte
m.
1. vacil·lació, indecisió, indeterminació, inseguretat
a) Explicacions d'ús
Totes aquestes alternatives mostren la poca predisposició a actuar o fer alguna cosa. Ex.: Tinc un dubte: no ets pas tu la Maria de qui tothom parla? / La seguretat amb què va afirmar que vindria demà de matí, no deixava lloc a cap mena de vacil·lació. / Les seves paraules mostraven una certa indecisió.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El nom dubte és masculí, com es pot veure al punt a precedent.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: seguretat, decisió, determinació
Derivats: cagadubtes (fam.) // dubtós, dubitatiu
Una persona cagadubtes és algú que sempre dubta i no s'acaba mai de decidir. Ex.: Amb el Francesc no s'hi pot fer res perquè és un cagadubtes.
Una cosa dubtosa és 'que provoca dubte'. Ex.: Era una situació poc clara, dubtosa.
Una persona dubtosa és 'algú que dubta, que no es decideix'. Ex.: El veia dubtós, desconfiat i no sabia què acabaria fent.
L'adjectiu dubitatiu es refereix a 'una actitud momentània que mostra dubte'. Ex.: No va respondre amb determinació: les seves paraules eren dubitatives.
2. [manca de claredat en la comprensió, a l'hora de decidir] dilema, sospita, confusió, incertesa
a) Explicacions d'ús
Ex.: Tinc un dilema: no sé si agafar les vacances per l'agost o pel setembre. / Ell va actuar d'una manera honrada, d'això que ningú en tinga la mínima sospita. / Les seues respostes em generen confusió i mai no sé què fer.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: certesa, convicció
d) Modismes i fraseologia
sens dubte D'una manera ben certa i probable. Ex.: Aquella vall era, sens dubte, una de les més belles del Pirineu. / Aquest edifici serà acabat, sens dubte, abans de fi de mes.
3. [manca de confiança] malfiança, recel, temor
a) Explicacions d'ús
Totes aquestes paraules alternatives aporten un sentit negatiu. Ex.: Tenia els seus temors; per això no va acceptar el tracte. / La malfiança sobre la seua sinceritat va fer que no es refiara de ningú.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: confiança
4. [cult.] aprensió, disjuntiva
a) Explicacions d'ús
Ex.: El problema li va crear una disjuntiva: fes el que fes, hi sortiria perdent.