Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El verb dubtar vol dir 'no estar segur d'alguna cosa o persona', mentre que el verb sospitar vol dir 'tenir la presumpció sobre la culpabilitat d'algú'. Ex.: Es va passar tot el mes dubtant de tot i de tothom. / No hauries de sospitar del teu cosí.

Els verbs vacil·lar, titubejar i titubar tenen l'origen en una inseguretat física, caminant o parlant; i, per extensió, volen dir també dubtar o mostrar indecisió. Ex.: No parlava amb seguretat: titubejava contínuament molt nerviosa.

El verb hesitar és un cultisme que expressa la idea de 'no decidir-se, estar indecís'. Ex.: Abans de disparar va hesitar un moment tot tremolós.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: malfiar-se (de), desconfiar (de)

Ant.: creure (en), confiar (en), refiar-se (de) // decidir-se

Derivats: desdubtar-se, dubte (vegeu l'entrada dubte)

f) Explicacions suplementàries

Remarquem l'arcaisme dubtar-se de que té el sentit de 'sospitar o témer (alguna cosa)'. Ex.: La reina es dubtava de qualque traïció.