Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El mot alternatiu mal és una simple variant de dolent, mentre que roí (amb el sentit de 'dolent') és propi del País Valencià i, en general, volia dir 'molt dolent'. Ex.: Les companyies del teu fill eren roïnes i s'havien d'evitar. / [intens.: molt dolent] Arnaut se trobà en son llit roí, e mesquí, e pobre (Eiximenis).

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

En llengua general, s'utilitza l'adjectiu mal -a davant del nom. Ex.: Un mal consell. / Un ganivet dolent. / Era una mala companyia.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: danyós, nociu, perjudicial, desastrós (intens.), lesiu (lit. cult.), damnós (cult. ant.)

El mot danyós vol dir que produeix dany, perjudici o lesió moral, mentre que el mot damnós és una variant culta i arcaïtzant de danyós. Ex.: No hi ha al món major pèrdua ne pus damnosa que la pèrdua del temps (Sor Isabel de Villena).

Els adjectius nociu i perjudicial expressen la idea d'una cosa que perjudica, mentre que l'adjectiu lesiu acostuma a tenir usos especials referents als interessos d'algú o a la salut. Ex.: El consum de tabac és nociu per a la salut. / Aquesta disposició legal és clarament perjudicial per als nostres interessos. / Respirar aquest aire tan contaminat pot ser lesiu per al vostre funcionament pulmonar.

El mot desastrós vol dir que ha causat un mal o que és 'molt dolent'. Ex.: Hem estat víctimes d'una tempesta desastrosa. / Aquella novel·la era desastrosa.

Ant.: bo

Derivat: indolent

Es refereix a algú 'que no sent el dolor' i també 'que res no el fa moure' .

f) Explicacions suplementàries

Segons Eugeni Reig (2015), l'adjectiu roí és invariable en valencià i presenta una sola forma, roín, per als dos gèneres. Ex.: Esta ferramenta és molt roín. Recomanem per als usos formals de la llengua les formes roí /roïna, tot deixant la forma roín (invariable en gènere) per usos informals.

a) Explicacions d'ús

Ex.: Una mala dona. / Un treballador roí. / És un gos dolent que només pensa com mossegar algú.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: maligne, malvat, malèvol

Aquests mots alternatius mostren una inclinació al mal: maligne vol dir 'propens a fer mal', malvat 'que es complau a fer mal' i malèvol 'que obra amb mala intenció'. Ex.: L'esperit maligne [o El Maligne] per antonomàsia és el dimoni. / El comte era un home malèvol que no obrava mai de manera dreturera. / La seva crítica era molt malèvola.

Camp Semàntic: culpa, culpar, culpable // inepte, sapastre (fam.), pòtol (fam.), nyèbit (fam.)

Es tracta de dos aspectes referits a persones que no es consideren 'bones' per raons diferents: d'una banda, els tres primers mots fan referència al concepte de culpa (falta comesa voluntàriament i que és objecte de sanció social); i, de l'altra, els mots inepte, sapastre, pòtol i nyèbit denominen diferents formes de comportament de caràcter asocial.

a) Explicacions d'ús

Ex.: Aquest xiquet no em deixa ni respirar: és un belluguet i molt entremaliat.

c) Altres recursos lexicals

Derivats: dolenteria, endolentir / trapelleria, entremaliadura

Ex.: Els infants no paren de fer dolenteries [o entremaliadures].

d) Modismes i fraseologia

ser més dolent que la tinya (o que el pebre) [fam.] Ser molt dolent, especialment un infant.

a) Explicacions d'ús

Tots aquests adjectius volen dir que 'pot portar conseqüències molt dolentes i negatives'. Ex.: Aquell any de la guerra va ser particularment nefast. / No tenia pare i el seu tutor era nefast.

Els mots malsà i perniciós volen dir especialment 'que perjudica la salut'. Ex.: Malvivien en un clima malsà.

El mot literari deleteri és una forma intensiva de perjudicial o nociu. Ex.: L'exemple d'aquell mal company era per al meu amic fatalment deleteri.

a) Explicacions d'ús

L'adjectiu terrible vol dir que és 'molt dolent, que pot tenir conseqüències desastroses', mentre que l'adjectiu pervers expressa la idea 'd'algú que actua amb mala intenció'. Ex.: És una persona terrible, sempre està pensant a fer mal. / Era un home molt pervers.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: desnaturat, desnaturalitzat

Ant.: molt bo, bonàs, bonifaci, tros de pa, àngel