dolç | dolça
adj.
1. melós, ensucrat, edulcorat
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu alternatiu melós vol dir 'molt dolç' i, per extensió, que té una dolçor excessiva (també en sentit figurat). Ex.: Encara tinc a la boca el gust melós d'aquella melmelada. / Se'm va acostar amb paraules meloses per reconciliar-se.
L'adjectiu ensucrat vol dir endolcit amb sucre i, per extensió, excessivament dolç. Ex.: És dolent per a la salut el consum de productes excessivament ensucrats.
L'adjectiu edulcorat és un llatinisme d'ús tècnic o literari que vol dir 'endolcit d'una manera artificial o excessiva'. Ex.: Aquesta beguda ha estat edulcorada amb sacarina.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Caldria superar l'ús abusiu de dolç en lloc de fat amb el sentit de 'mancat de sal'; és a dir, quan un plat o una menja és mancada de sal, o de gust, es diu que és fat o fada. Ex.: Aquesta verdura és fada. Acosta'm el saler. / La sopa era fada. No tenia gust de res.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: salat
Ex: Posa'm un pastisset dolç i dos de salats.
Camp Semàntic: confitar, confitura, confit, arrop
El verb confitar s'empra amb el significat de 'coure la fruita en sucre', mentre que la confitura és el producte resultant de la fruita confitada, normalment presentada en forma de pasta homogènia, és a dir, com una melmelada.
Un confit és el resultat de recobrir una fruita seca, com ara un gra d'anís, de sucre fi endurit.
L'arrop és una mena de confitura casolana feta generalment amb most concentrat i fruita.
Derivats: dolçor, endolcir, dulcificar
d) Modismes i fraseologia
dolç com la mel (o com l'arrop) Molt dolç
mamar-se-les dolces Mots que caricaturitzen la pretensió de poder viure bé sense haver d'esforçar-s'hi gaire. Ex.: Ell es pensava que, després de l'herència, se les mamaria dolces; però ha hagut de pencar més que ningú.
ser del pinyol dolç Ser de qualitat (alguna cosa).
Com més sucre, més dolç Com més mitjans es posen per a fer alguna cosa o aconseguir un objectiu, més bé eixirà o més fàcilment s'aconseguirà.
Qui guisa dolç guisa per a molts i qui guisa salat guisa per al gat Dita que recomana cuinar els aliments amb poca sal.
e) Etimologia
El mot arrop és d'origen àrab.
f) Explicacions suplementàries
Una persona a qui agraden les coses dolces (és a dir, els dolços) es diu llaminer -a, llépol -a uns mots que han donat lloc als mots llaminadura i llepolia. Ex.: És molt llaminera: les llaminadures li agraden molt i molt.
2. [fig.: referit a una persona] suau, tranquil, amable
a) Explicacions d'ús
Ex.: És un xicot tot dolç, molt simpàtic i amable. / No era pas esquerpa; Raquel és una noia molt dolça. / L'avi va tenir una mort dolça.
d) Modismes i fraseologia
ser del pinyol dolç Ser agradable (algú)