Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu enunciar significa 'dir en termes precisos', mentre que el verb pronunciar vol dir 'emetre el so d'una paraula'. Ex.: Tenia la virtut d'enunciar amb precisió el seu pensament. / És important saber enunciar bé els problemes matemàtics.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

Remarquem l'arcaisme mallorquí de la 2a persona del plural del present d'indicatiu (vosaltres): deits que correspon a dieu. Ex.: Què deits ara valtros?

c) Altres recursos lexicals

Rel.: assenyalar, comunicar, explicar // afirmar, confirmar, asseverar (cult.)

Els dos primers verbs s'empren amb el significat de donar a conèixer alguna cosa, mentre que explicar afig el matís de donar aclariments o raons sobre coses que cal que siguin justificades.

Els verbs afirmar o confirmar s'empren amb un significat de refermar que alguna cosa és certa.

Ant.: callar

Camp Semàntic: enunciar, pronunciar, recitar, declamar, escandir.

El verb enunciar expressa la idea de 'fer conèixer'.

El verb pronunciar posa l'accent damunt 'l'articulació precisa dels sons quan es parla'. Pel que fa al verb escandir posa l'atenció en la 'separació correcta de les síl·labes i la disposició dels accents' com quan es mesura un vers o es crida un eslògan en una manifestació.

Els verbs recitar i declamar expressen els requisits de 'la dicció de cara al públic'.

Derivats: adir-se, desdir-se, entredir, maldir, predir, redir

El verb adir-se vol dir 'escaure, caure bé (una roba, una manera de fer, etc.)'; desdir-se és 'no mantenir el que s'ha dit o un compromís'; entredir és 'prohibir, posar en entredit o objectar'; i redir és 'tornar a dir, repetir'. Ex.: Trobo que aquests dos colors no s'adiuen gens. / Va dir que vindria però sembla que se n'ha desdit. / Si no hi teniu cap entredit la reunió es farà aquest diumenge vinent. / T'he dit i redit mil vegades que no hi havies d'anar.

d) Modismes i fraseologia

a tot dir Molt, a més no poder. Ex.: La Maria és una noia amatent a tot dir.

com qui no diu res o com aquell que res [iròn.] Remarca irònicament la importància del fet que acabem d'exposar. Ex.: Ha guanyat deu mil euros, com qui no diu res.

dit i fet Fent tot d'una, allò que s'ha pensat de fer. Ex.: Dit i fet, es va posar a teixir una bufanda.

el què-diran L'opinió d'altri quan critica els nostres actes. Ex.: No s'ha de fer cas del què diran.

és a dir Introdueix una explicació. Ex.: A la Casa de la Vila hi havia molta gent; és a dir, que havia estat tot un èxit.

una cosa de no dir Una cosa extraordinària. Ex.: Ens hem divertit una cosa de no dir.

dir bé (d'algú) Parlar-ne bé, amb veritat o en lloança.

dir mal (d'algú) Malparlar-ne.

dir entre dents o dir amb mitja boca Dir alguna cosa amb veu molt baixa, com rondinant.

dir-hi més Oferir més del que un altre ha ofert en una venda a l'encant. Ex.: Donar-ho al qui hi diu més.

dir de 'tu' o dir de 'vós' Tractar de tu o de vós, respectivament.

dir-hi la seva Intervenir en un assumpte manifestant la seva opinió, ficar cullerada en una discussió. Ex.: Ell sempre ha de dir-hi la seva!

dir per dir Dir coses sense fonament, només pel gust de parlar; parlar per parlar.

dir-ne de verdes i de madures o dir-ne de tots colors o dir el nom del porc o dir-li de tot (a algú) Dir molts penjaments o insults, atacar amb paraules molt ofensives. Ex.: N'hi van dir de tots colors; li van dir de tot.

no cal dir que Frase per a introduir-ne una altra que es dona com a suposable o indubtable per a tothom. Ex.: No cal dir que de tot això no has de dir-ne res al teu pare.

no poder dir 'fava' o no poder dir 'pruna' Estar molt cansat o molt tip. Ex.: Després de pujar al cim no podia dir fava.

no saber (algú) què es diu No raonar bé, estar privat de l'ús normal de la raó, estar trastornat. Ex.: El qui digui això, no sap què es diu.

no dir ni piu o no dir ni xufa o no dir ni fava o no dir ni xut o no badar boca o no piular o fer mutis (i a la gàbia) o fer moixoni No dir res, no badar boca.

no dir ase ni bèstia Ni tan sols saludar, no explicar res a ningú. Ex.: Va venir i se'n va anar sense dir ase ni bèstia.

val a dir que... o ...tot s'ha de dir. Construccions de caràcter adversatiu. Ex.: Ha agafat una feina que no és gaire bona; val a dir que és prou interessant. / Treballa en un tanatori; però hi ha molt bon ambient entre els companys de feina, tot s'ha de dir.

voler dir Significar, expressar. Ex.: Si no contestava al telèfon volia dir que no era a casa. / Què vols dir amb això?

vols dir que...? Interrogació amb què es manifesta el dubte davant una suposició. Ex.: Vols dir que hi és, a casa?

No digues blat fins que no estiga en el sac i ben lligat No donis per feta o aconseguida alguna cosa fins que no sigui assegurada.

Per a qui és i com li diuen... Assenyala que algú no mereix res més del que ha obtingut.

Tal dit, tal fet El que s'ha dit s'ha portat a terme, sense dubte ni dilació.

f) Explicacions suplementàries

Cal recordar l'existència de construccions en forma passiva que es troben en algunes frases fetes com: aviat és dit o perquè no sigui dit.

a) Explicacions d'ús

En aquesta accepció, cantar significa 'dir en veu alta, dir clarament'. Ex.: En Miquel va anar cantant els noms dels qui havien de venir.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: esbroncar, escridassar

Aquestes alternatives volen dir parlar cridant, a crits, a algú.

d) Modismes i fraseologia

dir els huits i els nous o dir (alguna cosa) tal com raja o cantar la canya o abocar (una cosa) pel broc gros Dir alguna cosa sense embuts, parlant d'una manera molt clara i directa, sense cap mena de retenció. Ex.: No va tenir cap mirament i li va abocar el que pensava d'ella pel broc gros.

dir-les (deixar-les anar o engegar-les) pels descosits Dir les coses amb incontinència, sense miraments i dient inconveniències, mentides, etc. Ex.: No li has de fer cas a aquell poca-solta perquè ja saps que les deixa anar pels descosits.

dir més que a un porc (o a un gos) o dir el nom del porc Insultar alguna persona.

Afarta'm i digue'm XXX Dita antiga que mostra indiferència davant el que es pugui dir. Ex.: A mi m'és igual el que em diguin; el que és important de la gent és el que fa: afarta'm i digue'm cul d'olla, que es diu.

Diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat? Dita que s'usa per a assenyalar que algú critica els defectes dels altres sense veure's els seus.