dinar
m.
1. [àpat del migdia] menjar, menjada
a) Explicacions d'ús
Aquestes formes són més genèriques i tenen un significat més ampli que el mot dinar. Ex.: El dinar ja és preparat: tots a taula!
c) Altres recursos lexicals
Rel.: àpat, repàs, repeix
El fet de menjar a una hora donada es diu àpat (vegeu entrada àpat), mentre que els mots repàs i repeix pertanyen a variants dialectals. Ex.: Quants àpats feu al dia?
Augm.: dinarot
Dim.: dinaret
2. [intens] àgape, festí, convit (vegeu àpat 2, 3, 4)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Ens va convidar a un festí memorable.
3. [fam.: infant.] nyam-nyam (vegeu menjar 4)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Què té fam el meu xiquet? Vinga, a fer nyam-nyam!
v. intr.
1. [fer l'àpat de migdia] menjar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Avui hem menjat arròs per dinar. / Ja ha arribat l'hora de dinar. / La taula està parada, tots a menjar!
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Aquest verb és incorrecte com a transitiu, cal emprar-lo de manera intransitiva: no s'ha de dir: què has dinat*?, sinó: "Què has menjat per dinar?" o "Què us han donat per dinar?", etc.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: menjar, sopar // devorar (intens.) // empassar-se, engolir // cruspir-se (vegeu menjar)
El verb menjar és general i pot tenir un ús transitiu. Ex.: No menja gaire. / Menjarem trumfes.
Els verbs dinar i sopar es refereixen a l'acte de fer un àpat concret i són verbs intransitius com assenyalem al punt b, més amunt. Ex.: Nosaltres dinem a la una i sopem a les vuit tots els dies. / He menjat massa per sopar.
d) Modismes i fraseologia
havent dinat L'estona que segueix el dinar, les primeres hores de la tarda. Ex.: Passa per casa havent dinat, quan puguis.
e) Etimologia
El verb dinar ve del llatí vulgar dis-jejunare, 'desdejunar'. La forma del català antic disnar encara conservava la 's' etimològica del prefix 'dis-'.