dimoni
m.
1. diable, Satanàs, Satan
a) Explicacions d'ús
El nom alternatiu diable pertany al lèxic religiós i no és habitual en el llenguatge quotidià, mentre que els noms Satanàs i Satan són alguns dels noms propis del dimoni. Ex.: Heu de tenir por i respecte envers el diable que es pot apoderar de les vostres ànimes. / Satanàs no para mai de vetllar per si pot aconseguir més ànimes incautes.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: el mal esperit, en Banyeta
En Banyeta (vegeu entrada banya). Ex.: El dimoni anomenat En Banyeta sempre és el personatge dolent d'Els Pastorets. [Els Pastorets és una representació teatral per a infants d'origen religiós.]
Camp Semàntic: demoníac, dimonial, mefistofèlic (lit.) // posseït, possés, esperitat, endimoniat, endiablat
El mot mefistofèlic és un qualificatiu literari que s'empra en lloc de demoníac, que és més emprat en llengua estàndard.
La forma dimoníac* (amb 'di-') no és adequada en un registre formal; mentre que dimonial i endiablat tenen un ús més aviat literari.
Els adjectius posseït, possés i esperitat fan referència a la superstició que considera que algú, amb un comportament poc habitual, té la seva ànima en possessió del dimoni.
d) Modismes i fraseologia
cavallet del dimoni o espiadimonis [fam.] Libèl·lula
com un dimoni Molt irritat. Ex.: Quan ha sabut que l'han desqualificat, s'ha posat com un dimoni.
del dimoni Exclamació davant alguna contrarietat. Ex.: On és el barret del dimoni?
de mil dimonis Molt violent, molt important. Ex.: Té un geni de mil dimonis.
dimoni emplomat [fam. infant.] Xiquet/a molt roí -ïna.
saber el dimoni on dorm Saber moltes coses, ser molt espavilat.
A la vellesa, el dimoni sabater Es diu de les persones velles que fan coses que són pròpies de gent més jove.
El dimoni hi balla [iròn.] Se sol dir quan hi ha alguna cosa que no té explicació. Ex.: No sé què passa que la llum avui no acaba d'anar bé. El dimoni hi balla, noi.
e) Etimologia
El nom Satanàs prové del llatí bíblic i Satan (que significa 'l'enemic o el temptador') prové directament de l'hebreu.
f) Explicacions suplementàries
El mot esperitat [fam.] també s'aplica a maneres de fer considerades exagerades. Ex.: Mi-te'l aquest tanoca: corre com un esperitat.
El mot dimoni (o dimoniet) també es diu per a referir-se hiperbòlicament a un infant entremaliat (vegeu dolent 3).