dijous
m. inv.
1. [quart dia de la setmana]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Dijous vindré per a ajudar-vos a netejar el congelador.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Els dies de la setmana, quan fan referència a un dia concret d'una setmana en curs, o determinada, no porten article; ara bé, quan es vol generalitzar sí que cal posar-lo. Ex.: Dijous vindré. / Dimarts ja no seré a Barcelona. / Els dijous [o El dijous] no treballo. / El dimecres vaig a classe de natació.
El mot dijous és invariable quant al nombre; per tant, cal evitar la forma dijousos*, molt estesa en la llengua parlada en alguns àmbits informals. Ex.: Natàlia treballarà tres dijous de vesprada al mes.
Arreu del territori lingüístic trobem algunes formes del registre popular (dialectal-oral) diferenciades de la llengua estàndard, com ara 'dillums' en lloc de dilluns; 'dimats' en lloc de dimarts; 'divenres' en lloc de divendres; 'dissate' en lloc de dissabte, i 'domenge' o 'dumenge' en lloc de diumenge.
d) Modismes i fraseologia
dijous gras o dijous llarder Darrer dijous abans de la Quaresma.
Dijous Sant Dijous de la Setmana Santa.
la setmana dels tres dijous Una cosa que mai no tindrà lloc. Ex.: Ja ho farem la setmana dels tres dijous.
estar (o posar-se) al mig com el dijous Es diu d'algú que destorba, barrant el pas, per exemple, i que per això se'l compara amb el dijous (dia del mig de la setmana).
e) Etimologia
Prové del llatí die Iŏvis, que té el significat de 'dia de Júpiter'.