deure
v. tr.
1. [haver de retornar alguna cosa] fiar
a) Explicacions d'ús
El verb alternatiu fiar vol dir vendre sense exigir el pagament d'alguna cosa. Ex.: Encara li dec un llibre. / No ens volen fiar a la carnisseria.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: pagar, abonar, satisfer (un deute)
El verb abonar vol dir 'pagar tot el que val' una adquisició i també 'pagar un abonament a algú'; mentre que el verb satisfer vol dir 'donar a algú tot allò que se li deu'. Ex.: Ja he abonat les despeses de la casa nova. / Cal satisfer aquest import abans que ens vença el rebut.
Derivats: deute, deutor, endeutar-se
Un deute és allò que hom deu, mentre que un deutor és la persona que deu alguna cosa o que té deutes. Ex.: Tinc un deute amb ella d'ençà que em va ajudar en un moment difícil. / Era un deute que tenia amb el meu oncle. / Aquella gent no pagava els deutes.
d) Modismes i fraseologia
quedar a deure (alguna cosa o algun diner) No haver pagat un deute pendent.
Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar Cal ser humil amb qui ens ha deixat diners quan no li'ls podem tornar.
f) Explicacions suplementàries
Creiem interessant esmentar alguns derivats de fiar, com ara fiança, fiançar i fiador: la fiança és una 'quantitat dipositada com a garantia del compliment d'una obligació' i el fiador és la persona que fia; mentre que fiançar és el fet de fer-se fiador, és a dir, de respondre per algú.
v. tr. aux. [deure...]
1. suposar, tenir la suposició de (alguna cosa)
a) Explicacions d'ús
El verb deure com a verb auxiliar expressa un dubte, una suposició o una possibilitat i s'empra en les formes o perífrasis de probabilitat "deure + infinitiu". Ex.: Ara ja deu haver arribat a l'hospital. / Hi truco i no contesten: no hi deuen ser.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma d'obligació s'expressa preferentment amb la perífrasi "haver de...". Ex.: Hi haig d'anar per força. / Avui no hem d'anar a classe.
L'ús de la forma "deure de + infinitiu" per a expressar obligació no es considera correcta en català.
m. [el deure]
1. obligació, compromís, promesa, paraula
a) Explicacions d'ús
Ex.: El teu deure és anar-hi tan aviat com puguis. / Vas adquirir el compromís d'ajudar-la si li feia falta. No li pots fallar ara. / Si trenques ara la teua promesa, ja no es podrà refiar de tu mai més. / Li has donat la teva paraula.
2. [en l'àmbit econòmic ] dèbit, càrrec
a) Explicacions d'ús
Ex.: El càrrec era tan gran que no tenia prou diners al compte.