desorientar
v. tr. i v. intr. pron. [desorientar-se]
1. [perdre o fer perdre el camí] despistar, foraviar, esgarriar, desencaminar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El conill va aconseguir despistar els gossos. / La gent jove mal aconsellada es pot esgarriar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: perdre's, confondre's
Ex.: Vam sortir del camí i ens vam perdre pel bosc.
Ant.: orientar, encaminar, encarrilar