descobrir
v. tr.
1. [arribar a veure] percebre, distingir, albirar, ataüllar (cat. val. i cat. ebr.), llucar (cat. or.)
a) Explicacions d'ús
Els tres verbs alternatius darrers són menys generals però estan implantats en àrees extenses. Ex.: Havent pujat al turó es pot descobrir el mar.
El verb albirar ha pres també la forma ovirar (o obirar) en la literatura de la Renaixença. Ex.: Es podien albirar allà lluny uns vaixells.
El verb ataüllar vol dir també 'observar atentament, fixar la mirada'. Ex.: Abans de disparar cal ataüllar ben ataüllat l'objectiu.
El verb llucar té una forma derivada més corrent entrellucar (que vol dir entreveure). Ex.: El vaig llucar a l'altra banda dels camps de blat com anava venint tot decidit.
2. [conèixer o fer conèixer allò amagat] esbrinar, revelar, desvelar, treure a la llum, endevinar, destapar, desamagar, desenterrar (fig.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Finalment hem pogut esbrinar els detalls de l'assassinat. / Havia pogut desvelar més d'un complot. / Era un periodista que havia destapat una pila d'escàndols de corrupció. / Aquella escriptora és qui ha tret a la llum tota aquesta història. / Ha aconseguit desenterrar els secrets d'aquella família.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: desemmascarar
Fer conèixer una realitat (o una personalitat) que restava amagada. Ex.: Finalment vam poder desemmascarar aquell llop amb pell d'ovella.
Ant.: ocultar
3. inventar, trobar
a) Explicacions d'ús
Ex.: El grup de recerca està investigant per a trobar un remei contra el càncer de pàncrees.
4. [fam.: veure les intencions d'algú] clissar, llucar
a) Explicacions d'ús
Ex.: A la feina l'han clissat de seguida. / No et facis el distret, que ja t'he llucat.
d) Modismes i fraseologia
veure el llautó (a algú) Descobrir-se la intenció que algú amaga. Ex.: Es pensa que ens enganyarà, però tothom ja li ha vist el llautó.
Et conec herbeta que et dius marduix! T'he descobert les intencions!