desaparèixer (o desaparéixer)
v. intr.
1. anar-se'n, esvanir-se
a) Explicacions d'ús
El verb esvanir-se vol dir 'desaparèixer del tot'. Ex.: Amb aquell fort calmant el dolor es va esvanir ràpidament.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Convé no confondre el verb esvanir-se amb el verb esvair-se (que vol dir 'dissipar-se' alguna cosa que enterboleix la visió o el coneixement, com ara uns núvols, una sospita, etc.). Ex.: El sol aparegué i les nuvolades s'esvaïren. / Amb les seves paraules i el seu somriure ample, les meves desconfiances s'esvaïren de cop.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: amagar-se, ocultar-se
Ant.: aparèixer
2. [pop.: referit a uns béns] fondre's, volatilitzar-se, dibolir-se (cat. or.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: No sé com ha pogut fondre tota la seva fortuna amb tan poc de temps. / Tota la seva herència s'ha volatilitzat. / Al vespre, totes les provisions ja s'havien dibolit.
f) Explicacions suplementàries
El verb dibolir és una creació lèxica restringida a algunes àrees del català oriental.
3. [pop.: referit a persones] escapolir-se, esfumar-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Va assistir a la reunió però quan s'acabava ja no hi era: s'havia escapolit. / Els lladres s'havien esfumat abans que no arribés la policia.
d) Modismes i fraseologia
fer-se fonedís Desaparèixer. Ex.: Va venir una estona a l'acte de presentació del llibre però després es va fer fonedís.
4. morir, extingir-se
a) Explicacions d'ús
Ex.: Els dinosaures es van extingir fa milions d'anys. / El seu avi va desaparèixer en la guerra.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: viure, existir