demà
adv.
1. endemà
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu endemà fa referència al dia després d'un dia determinat. Ex.: L'endemà del dijous és el divendres.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
És una mancança lamentable no fer servir aquest recurs lingüístic i recórrer a construccions perifràstiques o poc genuïnes com el dia després* o el dia següent*.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: ahir
d) Modismes i fraseologia
demà passat o despús-demà El dia després de demà.
demà passat no l'altre o demà passat l'altre El dia que fa dos després de demà.
demà m'afaitaràs! [fam.] No crec res del que has dit, no puc fer el que em demanes. Ex.: Dius que tens una casa a la Cerdanya? Demà m'afaitaràs! No hi tens res allà; si ni tan sols hi vas. / Dius que t'hem de portar demà al matí un paquet de trenta llibres? Demà m'afaitaràs: fins despús-demà no ho podré fer.
f) Explicacions suplementàries
Una variant popular del mot endemà, és el sendemà* o ensendemà* pròpia de diferents parlars del català occidental i insular.
La forma el sendemà* acumula dos articles: l'article 'el' (o 'lo'), més un altre article 'es' (aquest darrer article salat, incorporat al mot 'endemà'). La forma ensendemà* s'ha format, posteriorment, per assimilació de la 'n'. Cal dir que la forma estàndard és l'endemà.
L'ús del doble article que té el sendemà també ocorre en francès: le lendemain.
2. futur, esdevenidor
a) Explicacions d'ús
L'esdevenidor (igualment com el futur) és 'el temps que ha de venir o temps venidor'. Ex.: No sabem el que ens espera en el futur. / Quan s'és jove és el moment de preparar bé l'esdevenidor.