darrere
adv. i prep.
1. [en posició oposada a la cara o a la part cap a la qual s'avança o que està al front]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Com que ens vam esperar a última hora per comprar les entrades, ens va tocar darrere del tot.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La grafia darrera* (amb 'a' final, que va ser vigent al llarg del segle xx, per a la forma invariable de la prep. i l'adv.) avui no és reconeguda com a estàndard. Aquesta forma es va modificar seguint la pronúncia distintiva (occidental) de la nostra llengua. Per tant, si trobeu grafies amb el final en '-a', cal entendre que són anteriors a aquesta reforma gràfica.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: davant
Derivats: endarrere, enrere, arrere, rere
La variant arrere es troba en la llengua clàssica i al País Valencià. Ex.: Si tornem endarrere potser els trobarem. / Enrere! Enrere! que és perillós. / Xiquet! Que en compte d'anar avant vas arrere!
d) Modismes i fraseologia
anar darrere o anar al darrere Empaitar o perseguir algú. // Pretendre, freqüentar, sovintejar. Ex.: Vas molt al darrere d'aquella noia, oi?
anar darrere (alguna cosa) o anar al darrere (d'alguna cosa) Ambicionar-la.
Qui no mira avant mira arrere Vegeu davant.
f) Explicacions suplementàries
La llengua parlada d'un cert nombre de dialectes utilitza la forma radere* (resultat de la metàtesi entre 'r' i 'd'), que no transcendeix en l'escriptura estàndard.
m. [el darrere]
1. [part posterior d'alguna cosa]
a) Explicacions d'ús
Has de tancar la finestra del darrere perquè no entre fred. / Es va comprar la casa de darrere d'ell.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: revers
El revers és la part oposada a la de davant d'una moneda, d'un llibre o d'una fulla.
2. cul
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquell home tenia un darrere immens.