curar
v. tr.
1. [fer un tractament, una cura] tractar, medicar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Li va curar la ferida del braç amb un floc de cotó fluix amarat d'esperit de vi. / El metge el va medicar per als dolors que tenia a la cama.
d) Modismes i fraseologia
curar-se en salut o senyar-se amb seny Preveure un risc, tot i ser improbable. Ex.: No fa mal temps, però jo he agafat el paraigua per curar-me en salut.
Quan pica cura i quan cou madura Qualsevol cura pot ser molesta, però és necessària.
2. [fer superar una malaltia] guarir, sanar (lit.)
a) Explicacions d'ús
El verb curar també és utilitzat abusivament en el sentit de guarir de 'fer superar una malaltia'. El verb sanar és arcaïtzant i té un ús més aviat literari i restringit a causa de la seva altra accepció amb el sentit de 'castrar'. Ex.: La medicació que li van posar a l'hospital el va guarir de la febre. / I tocant-li l'orella la hi sanà.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: emmalaltir
Derivat: curandero -a
Aquest mot designa a la persona que empra procediments terapèutics no verificats per la medicina per a curar malalties o alleugerir-ne els símptomes.
d) Modismes i fraseologia
estar curat d'espants [fig.] Estar acostumat a viure situacions difícils. Ex.: No li feia por la sang; com que és infermer, està curat d'espants.
v. tr. i v. intr.
1. [vigilar, posar atenció] tenir cura
a) Explicacions d'ús
Ex.: Quan vages amb la bicicleta has de tindre cura dels cotxes que van per la carretera.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: descurar, descuidar, oblidar, negligir
Derivat: curador -a
Aquest mot designa tant la persona que supervisa l'edició d'un llibre, com la persona que administra béns.
v. intr. pron. [curar-se]
1. ocupar-se, preocupar-se, tenir cura de
a) Explicacions d'ús
L'ús de la forma curar-se en aquesta accepció és poc habitual. Ex.: Es preocupava molt de l'educació que rebien els seus fills. / S'ocupava del negoci dels seus pares. / Tenia cura de la publicació dels llibres d'assaig.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: descuidar, oblidar, descurar