cridar
v. intr.
1. exclamar, clamar, bramar
a) Explicacions d'ús
El verb bramar, que en sentit propi es refereix al crit de l'ase, en aquesta accepció té el significat de 'parlar amb un to de veu alt o molt alt' i pertany a un registre popular. Ex.: No brames! Que no puc sentir el programa de televisió.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Els usos més habituals de cridar són com a verb intransitiu. Ex.: No cridis tant que no soc sord! / Ens vam acostar al riu perquè vam sentir algú que cridava ajuda.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: alçar la veu, ser un baladrer, baladrejar
La construcció alçar la veu és sinònima de cridar. Ex.: Sempre que parla amb mi té el mal costum d'alçar la veu. / A mi no m'alcis la veu que no soc sorda.
Una persona baladrera és una persona que té el costum de cridar molt i a tot arreu. Ex.: Aquell estudiant tot lo dia estava cridant: és un baladrer.
Ant.: callar
Més informació, vegeu callar 1.d.
Camp Semàntic (crits o cants dels animals):
Els ases bramen. El crit és el bram.
Els cavalls renillen o aïnen. El crit és el renill.
Els bous bramulen i les vaques mugeixen. El crit és el bramul i el mugit.
Els gossos lladren, borden o fan bub-bub. El crit és el lladruc.
Els llops udolen. El crit és l'udol.
Els gats miolen o fan mèu. El crit és el miol.
Els ocells i els pollets piulen, fan piulets, fan piu-piu. Ex: És tot un espectacle la piuladissa dels pollets que acompanyen la lloca.
Els ocells canors (o cantaires) refilen. El cant és el refilet.
Els galls canten. El cant és el quiquiriquic o quicquiriquic.
Les gallines escatainen. El cant és el cloc-cloc.
Les oques claquen. El crit és el qüec-qüec.
Els coloms parrupen. El crit és el parrup.
Per a més detalls, vegeu cantar.
Camp Semàntic (verbs): xisclar, giscar (cat. mall.) // bramar (fam.), escridassar, esbroncar, aücar (poc us.) // clamar, aclamar
El verb xisclar vol dir fer crits aguts. Cridar fort es diu bramar i adreçant-se a algú altre és escridassar, esbroncar o aücar.
El verb clamar vol dir 'demanar a crits, implorar', mentre que aclamar és 'acollir algú amb crits d'entusiasme'.
Camp Semàntic (noms): crit // xiscle, xisclet, esgarip, espinguet, aliret (poc us.) // bram, clam
Un xiscle o xisclet és un 'crit agut de sorpresa, por, etc'.
Un esgarip i un aliret són 'crits estridents', mentre que un espinguet és un 'crit (o una veu) agut i penetrant'.
Un bram és (en una persona) un 'crit fort', mentre que un clam és un crit que expressa un prec, un desig (sovint col·lectiu)
Derivats: crit, cridadissa, cridòria
Els mots cridadissa i cridòria expressen la idea de crits nombrosos i, en el cas de cridòria, també particularment sorollosos.
d) Modismes i fraseologia
no cridis el mal temps No esmentis coses dolentes, que ajudes els mals presagis.
Ja pots cridar (o xiular) si l'ase no vol beure o Ja pots cridar ous a vendre Perquè algú et faci cas t'ha de voler escoltar.
2. [intens.] escanyar-se, esgargamellar-se (cridant)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Es va esgargamellar perquè parara, però no el va sentir perquè ja havia pujat al cotxe.
3. [pop.] garlar, rondinar, escridassar-se
a) Explicacions d'ús
Aquestes alternatives fan referència al soroll confús que fan persones que discuteixen i que no se n'entenen les paraules. Ex.: Els vam sentir rondinar des de dues plantes més avall.
4. [cult.] vociferar
a) Explicacions d'ús
Ex.: En la reunió tots es van posar a vociferar fins que la presidenta va posar ordre.
5. protestar, contestar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Cridaven contra les injustícies que patien les persones més desfavorides. / Protestaven contra les polítiques del govern.
6. [cat. val.] trucar, telefonar, sonar el telèfon
a) Explicacions d'ús
Ex.: M'ha cridat en Jordi? / M'han de telefonar a les vuit per una entrevista de faena.
v. tr.
1. demanar, atreure
a) Explicacions d'ús
Ex.: Demanà on era el cambrer, ja que feia estona que esperaven. / Aquest color de camisa atreu els mosquits.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: convidar, fer venir, acostar-se
Ex.: Si el veus passar, dis-li que s'acoste perquè necessite que signe uns papers.
2. [pej.] esbroncar, retreure, escridassar
a) Explicacions d'ús
Ex.: No hi havia cap raó perquè l'esbroncares d'eixa manera; no havia fet res greu.