creure
v. tr.
1. [una afirmació, una persona] acceptar, reconèixer (com a cert), adverar (cult.), certificar, confiar en
a) Explicacions d'ús
Els verbs alternatius adverar (considerar vera, o veritable, una cosa) i certificar (donar com a certa una cosa) pertanyen al llenguatge administratiu. Ex.: Crec el que em dius, ho accepto. / Reconec com a cert el que has dit. / Podem certificar la veritat d'aquesta escriptura. / Confiem plenament en la teva paraula.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: refiar-se de, tenir confiança en
Ex.: Soc amic seu però no me'n refio. / És la teva millor amiga i li has de tenir confiança.
Derivat: crèdul
L'adjectiu crèdul s'aplica a una persona que es creu fàcilment tot el que li diuen.
d) Modismes i fraseologia
creure's que és qui sap què [fam.] Pensar-se (algú) que és molt important. Ex.: Té uns fums que es fa insuportable, es creu que és qui sap què.
fer creure (una cosa) Induir que una persona cregui com a vertadera una cosa que no ho és.
f) Explicacions suplementàries
Hi ha diferents maneres d'expressar que una persona és crèdula, com ara, quan el fet en qüestió ja ha passat, amb l'expressió que ha fet el préssec (algú). Ex.: No n'he quedat gens convençut del tracte que he fet amb aquest paio: em sembla que he fet el préssec.
2. obeir, fer cas, acatar, admetre, complir, adoptar
a) Explicacions d'ús
El verb creure té un ús força extens en aquest sentit d'obeir. Ex.: Aquesta criatura no creu mai sa mare. / Ja pots cridar si ell, cabut com és, no vol creure.
El verb alternatiu obeir és el més comú i menys marcat del registre estàndard, mentre que admetre o adoptar són comunes en llenguatge estàndard però s'han generalitzat des del llenguatge administratiu. Ex.: Son pare no deixa de dir-li que no ho faça, però ell no l'obeïx. / No confiaven en els seus arguments però, finalment, els van admetre.
El verb complir s'aplica al cas que existeixi un compromís precedent i acatar és una forma que s'ha generalitzat en l'àmbit jurídic. Ex.: Tot i les seues raons, el jutge no va acatar la seua defensa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: obedient, dòcil, submís, disciplinat, complidor
Ex.: No l'has pas de vigilar, que és una al·lota molt disciplinada. / Era un home complidor.
Ant.: desobedient, inobedient, indòcil, insubmís, rebel, insubordinat, indisciplinat, rebec, del morro fort (fam.)
Ex.: Aquest noi és força rebec; és del morro fort.
3. [fer una suposició] suposar, imaginar-se, pensar-se, conjecturar, pressuposar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Creien que s'havia perdut dalt de la muntanya. / S'havien imaginat que podrien passar els exàmens sense estudiar. / Tots els presents es pensaven que els seus familiars s'havien perdut en alta mar. / No n'estaven segures però van pressuposar que era la millor opció.
v. intr.
1. [en l'àmbit religiós] tenir fe
a) Explicacions d'ús
Ex.: Per molt que li expliquen les creences de les diverses religions, ell diu que no hi té fe. / Per a poder assumir aquelles cerimònies s'havia de tenir fe.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: creença, creient
Ex.: Ell va començar a dubtar de les seves creences, de manera que posava en dubte la fe dels seus avis.
Camp Semàntic: religió. capellà
La religió es basa en el fet de 'creure una doctrina i practicar uns ritus establerts'.
f) Explicacions suplementàries
Un creient és algú que creu, que té fe en una creença religiosa. I el mot crèdul és d'un àmbit més general (vegeu, més amunt, v. tr. 1.c Derivat )