costum
m.
1. hàbit
a) Explicacions d'ús
El mot hàbit és una forma culta que ha anat prenent un cert ús en el llenguatge quotidià. Ex.: No podia deixar l'hàbit de fumar.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El nom costum en català té el gènere masculí; tot i això, en molts territoris s'empra com si fos femení per interferència del castellà. Ex.: Cal seguir sempre els bons costums. / Tenia el mal costum de xerrar-ho tot.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: pràctica, rutina
Ex: Fa un any que manté la rutina de caminar abans d'anar a treballar.
Camp Semàntic: acostumar-se, avesar-se, fer-s'hi
Ex.: No hi estava acostumat, a aquella vida. / No m'hi vaig poder avesar. / Hi vaig estar força temps però no m'hi vaig poder fer, a aquella vida.
Derivat: costumari
Un costumari és un recull de costums tradicionals.
d) Modismes i fraseologia
de costum Habitualment. Ex.: De costum, ell sol avisar si no va a vindre a dinar a casa.
f) Explicacions suplementàries
Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar Vegeu cabra 1.d.
2. [cult.] habitud, consuetud
a) Explicacions d'ús
Els noms habitud, consuetud i l'adjectiu derivat consuetudinari són formes cultes que pertanyen a un registre literari. Ex.: Estimats germans: heu d'abandonar per sempre l'habitud dels plaers mundans. / El dret consuetudinari s'ocupa dels costums que generen normes de comportament social.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: habitual, habitud
Ex.: No te n'has d'estranyar: és una manera de fer ben habitual.
d) Modismes i fraseologia
d'habitud [lit.] Habitualment. Ex.: Els escriptors, d'habitud, treballen d'una manera intermitent.