costar
v. intr.
1. [ser valuós] valdre, valer
a) Explicacions d'ús
La forma valer és més emprada en català oriental, mentre la que la forma valdre és més emprada en català occidental. Ex.: La bossa valia massa diners i no la va poder comprar.
d) Modismes i fraseologia
costar un ull de la cara (o un renyó/ronyó) Costar molt (alguna cosa). Ex.: El cotxe que s'ha comprat li ha costat un ull de la cara.
2. [implicar esforç alguna cosa] ser difícil, requerir, exigir
a) Explicacions d'ús
Ex.: Pujar al cim requeria totes les seues forces. / Aquella etapa contra rellotge exigia una concentració màxima.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: escarrassar-se a, esforçar-se, esllomar-se (fam.), maldar per // fer gruar, glatir, migrar
El verb escarrassar-se vol dir 'esforçar-se insistentment per a aconseguir fer alguna cosa'. Ex.: S'hi va escarrassar molt, a preparar els exàmens, i finalment se'n va sortir.
Els verbs esforçar-se, esllomar-se i maldar per volen dir 'treballar molt per un objectiu'. Ex.: Maldaven per aconseguir les seues reivindicacions.
La perífrasi fer gruar (una cosa) vol dir 'fer que (a algú) li costi d'aconseguir'. Ex.: No li volien donar el premi fàcilment; primer l'hi volien fer gruar.
Quan el que es fa és 'provocar enveja', s'utilitzen els verbs glatir o migrar. Ex.: Sa germana petita glatia pels afalacs que sempre rebia dels pares. / En Daniel es divertia fent migrar el seu germanet assaborint un gelat davant dels seus morros.
Derivats: costós, coster, costerut
L'adjectiu costós col dir 'que costa'. Ex.: Li han encomanat una feina molt costosa.
d) Modismes i fraseologia
costar Déu i ajut [fam.] Costar molt de fer (alguna cosa). Ex.: No ha estat pas fàcil: ens ha costat déu i ajut.
costar un ou [pop.] Costar molt, ser molt costosa (una tasca). Ex.: Ho intentaré però has de saber que no és fàcil, que costarà un ou aconseguir només que comencin a parlar.
venir coster o fer-se costerut [fig.] Ser difícil, costar. Ex.: Aquesta feina em ve costera [o se'm fa costeruda]. No sé pas quan la podré acabar.