costa
f.
1. riba
a) Explicacions d'ús
La costa és la riba del mar, mentre que una riba ho pot ser de qualsevol acumulació o curs d'aigua, com ara de mar, riu, estany, etc. Ex.: Dona'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant (Juan Salvat-Papasseit).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: litoral, platja, ribera
Una platja és una riba planera i, generalment, sorrenca.
Una ribera és un terreny pròxim a una riba de riu, de mar, etc.; mentre que un litoral és una regió que és a la vora de la mar. Ex.: Amb el temps, en aquell indret humit hi havien crescut arbres de ribera.
Augm.: costassa, costarra
Dim.: costeta, costeua, costiua
Pej.: costota
Derivats: acostar, acostar-se
2. [terreny o camí que travessa un desnivell] pujada, coster, costera, baixada
a) Explicacions d'ús
Una costa, com ho és també una costera i un coster, és un pendent, és a dir, una pujada. Anomenar un pendent baixada o pujada depèn del punt subjectiu on es troba l'observador.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: pendent, rost
El mot pendent té un sinònim muntanyenc que és rost. Ex.: Va caure i va rodolar rostos avall. / Després de la recta ve un pendent molt fort.
Derivat: costerut
L'adjectiu costerut vol dir que un terreny fa costera o que un esforç es fa difícil. Ex.: Aquell camí era massa costerut. / Els estudis de la carrera se li havien fet costeruts.
d) Modismes i fraseologia
venir costera (alguna cosa o a algú) [fig.] Fer-se-li difícil.