cop
m.
1. colp
a) Explicacions d'ús
La forma colp és pròpia del País Valencià i de la llengua clàssica.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: patacada, patac, batzac, esclat / sotragada, sotrac
Aquests noms alternatius pertanyen un registre popular i s'empren, generalment, quan fan referència a una caiguda. Ex.: S'ha clavat una patacada que encara li fa mal el cap. / Girant la cantonada es va fotre un batzac contra un fanal.
El mot esclat, en aquest sentit, és propi del català de les Illes. Ex.: M'he pegat un bon esclat.
Els dos darrers mots alternatius fan referència 'un salt brusc com el que es produeix quan un vehicle travessa un terra irregular'.
Derivats: copejar, colpejar
Els verbs copejar i colpejar són propis més aviat de la llengua literària (que mostra preferència per la forma colpejar). En els usos habituals són corrents altres verbs com picar, pegar, tustar, etc. Ex.: El detingut fou colpejat durament a la comissaria. / Senyoreta, en Jaume m'ha picat.
d) Modismes i fraseologia
a cop de Expressa l'efecte de la insistència o la quantitat en una acció. Ex.: El va convèncer a cop de trucades. / El va comprar a cop de talonari.
a cop calent De seguida, a l'acte, sense perdre temps. Ex.: El comunicat de premsa s'ha de fer a cop calent perquè, si no, ja no tindrà cap mena d'efecte.
cada cop més (o menys) Augment o disminució d'alguna cosa. Ex.: Com més li deien, s'enfadava cada cop més.
cop baix Mala passada. Ex.: Després d'aquell cop baix ningú no se'n refia, d'ell.
cop d'efecte Alguna cosa que impressiona fortament.
cop d'ull Mirada ràpida a algú o a alguna cosa.
cop de gràcia Acció o cop que es fa per a aconseguir alguna cosa o guanyar un rival.
cop de mà Ajut momentani. Ex.: Vine, que m'hauries de donar un cop de mà per a penjar el mirall.
cop de puny [fig.] Manera de fer barroera. Ex.: Això està fet barrip-barrap, a cops de puny.
de cop o de cop i volta Sobtadament. Ex.: No l'esperàvem a la festa, però va aparèixer de cop. / De cop i volta es va girar i va començar a cridar.
fer un cop de cap Decidir-se, prendre una decisió després d'un temps de dubte. Ex.: Has de saber què vols fer amb els estudis; hauries de fer un cop de cap. / T'has de posar a treballar; ja ets gran i has de fer un cop de cap.
tenir cops amagats Tenir sortides inesperades.
2. [que es dona a una altra persona] bufetada, galtada, bolet, bufa
a) Explicacions d'ús
Els noms bufetada i galtada pertanyen a un registre general per a expressar un cop etzibat amb la mà oberta, mentre que els mots bolet i bufa són més informals. Ex.: Em va donar una bufetada que encara me'n recordo. / Li va pegar una galtada sorollosa. / Li ha clavat una bona bufa. / Si no pares d'empipar et caurà un bolet.
c) Altres recursos lexicals
[fam.] castanya, galeta, nespra (o nespla), serva
En registres més informals existeixen molts sinònims com els que aportem, molts d'origen metafòric. Ex.: Et clavaré una castanya que te'n recordaràs. / Has vist quina galeta li ha fomut aquest? / Li va ventar una nespra ben forta.
3. [intens.: que es dona a una altra persona] clatellot, carxot, pinya, fava, nata
a) Explicacions d'ús
Un clatellot i un carxot són clatellades fortes (vegeu accepció 5), però també designen qualsevol cop fort. Ex.: Es fotien uns clatellots de déu-lo-pare. / S'esbatussaven de valent, pinya amunt pinya avall, fins que es van fer mal de debò. / Van acabar la discussió a carxots.
c) Altres recursos lexicals
[fam.] mastegot, ventallot, hòstia, pinyac, juli, plantofada, natjada
Exposem diferents variants, totes pertanyents a un registre informal amb el sentit tant de bufetada com de cop de puny forts. Ex.: Li va fotre un pinyac que el va tombar per terra.
Una plantofada és una bufetada forta (originàriament era un cop de plantofa o sabatilla), mentre que una natjada és un cop (o un seguit de cops) donat a les natges. Ex.: Et mereixeries una bona natjada.
Pel que fa al mot hòstia, vegeu el punt 7.c).
4. [cop al cap] calbot
a) Explicacions d'ús
Ex.: Li va donar un calbot pel seu mal comportament amb els companys.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: escarment (fig.)
El nom alternatiu calbot té un sentit figurat de escarment en un registre familiar. Ex.: Aquell xicot per a aconseguir ser un home de profit hauria d'haver rebut uns quants escarments.
f) Explicacions suplementàries
de calbot En pilota valenciana, respondre amb un cop potent del braç després del bot de la pilota.
5. [cop al clatell] clatellada, clatellot, carxot
a) Explicacions d'ús
El mot clatellada també s'utilitza per a expressar un cop fort, en general. Ex.: —Estrena! —Li va dir mentre li clavava una clatellada.
6. [cop amb el peu] puntada de peu
a) Explicacions d'ús
Ex.: Perquè s'espavilés li va clavar una puntada de peu al cul.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: xut
7. [intens. fam.] punxot, cacau.
8. topada, trompada, patacada
a) Explicacions d'ús
En general, expressa un cop intens contra alguna cosa. Ex.: Es va pegar una trompada contra el terra, que no sé com es va poder alçar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: hòstia (pop.)
Un cop fort, en un registre popular, és anomenat també hòstia. Ex.: Ahir es va fotre una hòstia amb la moto contra un arbre de la carretera. / Fent salts amb la bici es va pegar una hòstia com un piano.
9. vegada, volta
a) Explicacions d'ús
Ex.: Només hi he estat dos cops, aquí. / Des que el conec, només he anat dues vegades a sa casa. / Aquella xiqueta havia afirmat insistentment que ella era, per la seva triple condició, tres voltes rebel.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: pic, camí, viatge
Els mots pic, camí i viatge com a sinònims de vegada són propis d'alguns dialectes; tot i això, no són propis de la llengua estàndard pel seu abast limitat i també pel caràcter polisèmic de mots com camí i viatge, molt usuals en el significat més habitual.
un cop més Una altra vegada. Ex.: Tothom li deia que ho deixara, però ell ho volia provar un cop més.
d) Modismes i fraseologia
amb un cop de cotxe (etc.) Viatge expeditiu que es fa en cas d'urgència. Ex.: Si tens pressa d'arribar a casa t'hi puc portar amb un cop de cotxe.
10. [fig.] desgràcia, infortuni, dissort, destret (lit.)
a) Explicacions d'ús
Els mots alternatius infortuni, dissort i destret pertanyen a un registre literari. Ex.: La notícia de la seva mort va ser un cop molt dur per a tota la població. / L'accident de trànsit ha estat una desgràcia molt dura per a tota la família. / Aquell poble es trobava en un gran destret.