coneixement
m.
1. [fet de conèixer o cosa coneguda] coneixença
a) Explicacions d'ús
Ex.: És una metgessa que té molts coneixements d'oncologia. / Les seves coneixences en ciències socials són immenses.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: desconeixement, desconeixença
d) Modismes i fraseologia
fer la coneixença (d'algú) o fer coneixences Fer-se persones conegudes mútuament.
tenir coneixença (d'alguna cosa) Estar-ne informat. Ex.: No tenia coneixença del teu accident.
f) Explicacions suplementàries
Una coneixença és també una persona coneguda. Ex.: Tot seguit, l'amfitrió em va presentar les seves coneixences.
2. [capacitat de conèixer la realitat, el perill, etc.] seny, intel·ligència, enteniment, consciència
a) Explicacions d'ús
Ex.: Aquest infant no té coneixement de la manera que s'enfila als arbres: s'acabarà fent mal. / Si tinguera una miqueta d'intel·ligència, no faria el que fa. / Sembla que hagi perdut el seny.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Al País Valencià trobem la variant coneiximent, avui en dia acceptada en l'estàndard valencià, la qual no deixa de tenir un ús dialectal i es fa servir de manera col·loquial en contextos informals.
d) Modismes i fraseologia
perdre el coneixement Perdre els sentits. Ex.: No se'n recorda, de l'accident, perquè havia perdut el coneixement.