coll
m.
1. [part exterior del cos que uneix el cap amb el tronc] clatell, bescoll, nuca
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu clatell (cat. or.) o bescoll (cat. val. ebr. eiv.) és la part posterior del coll, mentre que la nuca és la part posterior del cap on s'ajunta amb l'espinada.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: clatellada, clatellot
Una clatellada (o un clatellot) és una bufetada que es dona a algú al clatell, però també és un cop que rep algú en una caiguda. Ex.: Li ha clavat una clatellada tan forta que no ho tornarà a fer. / He relliscat i m'he fotut una clatellada impressionant.
Augm.: collàs, collarro, collaràs, collut
Dim.: collet, colliu
Derivat: collar, collarí, colleró // collada, bescollada
Derivats compostos: alçacoll, sobrecoll, tapacoll, trencacolls
Un alçacoll és una peça de vestir blanca que fan servir els frares per damunt del coll de la camisa.
El nom trencacolls té el significat de mal pas o moment difícil.
d) Modismes i fraseologia
a coll o al coll o al be [cat. val.] o a collibè [cat. or.] Portar algú o alguna cosa carregant-ne tot el pes (principalment sobre les espatlles). Ex.: El xiquet plorava perquè volia que son pare el duguera al coll. / Vaig haver d'agafar la bicicleta a coll. / Portava la seva filla a collibè.
agafar (algú) pel coll Agafar algú amb molta força. Ex.: Si no canvia el caràcter, algú l'agafarà pel coll i li dirà que no pot ser tan ruc.
estar amb el dogal al coll o estar amb l'aigua al coll Estar en una situació molt difícil, desesperada.
anar amb el coll dret o anar amb el coll alt Anar amb molt d'orgull o de supèrbia. Ex.: Des que el van ascendir a l'empresa sempre va amb el coll dret.
estar fins al coll (d'alguna cosa) Estar fart d'alguna cosa, estar-ne fins al capdamunt. Ex.: Estem fins al coll de sentir gent que no para de queixar-se.
estar endeutat fins al coll Tenir un munt de deutes.
posar el coll (en alguna cosa) Posar-hi molt d'interès i d'esforç.
tenir el peu al coll (en algun afer) Haver començat a guanyar, haver vençut les resistències principals. Ex.: Hem avançat molt en el projecte: ja li tenim el peu al coll.
tenir igual al coll que a l'esquena Mostrar indiferència respecte d'alguna situació.
tòrcer el coll Matar-lo, retorçant el coll a algú.
tòrcer (algú) el coll o colltòrcer Morir. Ex.: El dictador ja ha torçat el coll.
trencar-se el coll Tenir una caiguda accidentada. Ex.: Va relliscar i de poc no es trenca el coll. // [per ext.] Patir un dany en un afer.
f) Explicacions suplementàries
La frase tenir el peu al coll fa referència a la situació en el combat medieval en què l'adversari està ajagut i indefens a mercè de qui el té immobilitzat.
2. gola, gorja, gargamella
a) Explicacions d'ús
Aquestes tres alternatives expressen, en general, el conducte d'alimentació que va de la boca als aparells digestiu i respiratori. Ex.: És empipador tenir tan sovint mal de coll. / El metge li va examinar la gola.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: ganyot, canyó (fam.)
Derivats: collejar, torcecoll
El verb collejar, a banda de fer moviments amb el coll, té el significat de fer un esforç per engolir.
El nom torcecoll té el significat de torticoli, és a dir, dolor dels músculs del coll que impedeix girar el cap amb normalitat.
Camp Semàntic: escanyar, estrangular
El verb alternatiu escanyar és la forma habitual d'expressar el fet d'oprimir el coll amb força, principalment per a produir la mort d'un animal o d'una persona. Ex.: L'assassí la va escanyar quan sortia de la dutxa.
El verb estrangular té un sentit més especialitzat en lèxic mèdic per a designar l'obstrucció d'un conducte o un canal. Ex.: És un cas d'estrangulament d'una hèrnia.
d) Modismes i fraseologia
mal de coll Denominació usual de la faringitis.
tenir coll avall (una cosa desitjada) Pensar-se (algú) que ja ha aconseguit el que desitjava. Ex.: Ha tingut una gran decepció quan li han dit que no podia anar en aquell viatge, ara que ja ho tenia coll avall. / No m'han donat el premi; i jo que el tenia coll avall!
f) Explicacions suplementàries
El mot ganyot de l'inici del punt 2c té el sentit de 'gola', però també el sentit de 'coll' en frases com agafar pel ganyot (algú) Tenir-lo ben subjectat, reduït.
3. [per ext.] collada
a) Explicacions d'ús
Una collada és un pas estret en una muntanya, per exemple un coll de muntanya entre dues valls extenses.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: grau, congost, frau, afrau
Un grau és un pas en uns cingles i també l'entrada estreta d'un port natural. Ex.: Ja falta poc per a arribar al grau i passar a l'altre costat de la muntanya. / El grau de Montpeller, de Castelló, de València, etc.
Un congost és un pas estret entre muntanyes (que normalment voreja un riu). Ex.: Hi ha un camí que ressegueix el congost.
Una frau (o afrau) és un pas estret entre muntanyes o entre roques dins la mar. Ex.: Vam caminar fins a la frau que hi havia entre dues penyes dalt de la muntanya. / Cal anar amb compte amb la maror en aquestes afraus.
4. [temps acordat] marge, termini, pròrroga
a) Explicacions d'ús
La pròrroga és un temps afegit al ja acordat. Ex.: Ens han donat dues setmanes de coll per a acabar l'obra. / Ja no tenim cap marge de temps. / El termini és a final de mes però es pot allargar si hi ha pròrroga.
5. [conjunt de cartes associades per un símbol]
a) Explicacions d'ús
Ex.: Jo tenia sobretot copes: no tenia gaires cartes d'altres colls.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma pal* amb el significat d'aquesta accepció és un castellanisme que cal evitar.
f) Explicacions suplementàries
Els colls de les cartes habituals són: espases, copes, ors (o oros) i bastons (o bastos).
L'extensió figurada d'aquest significat de pal* al comportament habitual d'una persona, en català es pot dir (amb usos pròxims), mena, tarannà, corda etc. Ex.: Jo no soc d'aquesta mena. / Ella té tot un altre tarannà. / En Joan no és pas tan estrany: és ben bé de la meva corda.