castigar
v. tr.
1. [lit. ant.] punir
a) Explicacions d'ús
El verb punir vol dir 'imposar una pena'. Pertany a la llengua antiga clàssica i al registre literari, i és poc usual actualment. Ex.: Aquí són punides les ànimes de llurs pecats (Bernat Metge).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: sancionar, penalitzar, penar, multar, penyorar
El verb sancionar vol dir 'imposar una sanció' (que és una pena fixada per la llei, per un reglament, etc.), mentre que els verbs penalitzar i penar expressen (com el verb punir) 'imposar una pena'. Ex.: El van sancionar amb dos mesos de presó pel delicte que havia comès. / El van penalitzar amb un mes sense poder traure llibres de la biblioteca.
El verb multar vol dir 'imposar una multa' (que és una pena pecuniària) i té el mateix sentit que té el verb penyorar. Ex.: És una infracció que actualment no és penalitzada. / La policia el va multar per excés de velocitat.
Derivat: càstig
Camp Semàntic: punició, punible / reu, botxí
L'adjectiu punible prové del verb punir (poc usual) i té el sentit de ser una acció, fet, etc., digne de punició, és a dir, de càstig.
L'ús d'aquestes formes s'ha reforçat perquè el verb castigar no té un adjectiu usual. Ex.: El jutge va qualificar aquella acció d'abjecta i punible.
El mot reu anomena qui ha comès una culpa, és a dir, que és punible. I el botxí és l'home que executa el càstig.