casa
f.
1. llar, habitatge, domicili, residència, pis, apartament, habitacle
a) Explicacions d'ús
La llar és la casa on algú habita i té un matís afectiu. Ex.: Quina satisfacció arribar a la llar després d'un llarg viatge.
Les paraules alternatives com habitatge, domicili i residència eren pròpies del llenguatge administratiu, però han anat entrant en el llenguatge corrent. Ex.: Van arribar al seu domicili abans de fer-se fosc. / Construiran habitatges a la vora del llac.
Els noms pis i apartament es refereixen a habitatges integrats dins un edifici, però apartament acostuma a designar un pis petit o per a viure-hi a temporades. Ex.: Es van comprar un pis en un edifici d'obra nova. / El vaig anar a visitar al seu apartament.
El nom habitacle és un 'lloc on es pot viure de manera general'. Ara bé, la idea de 'lloc on poden viure de manera adequada les persones' rep el nom d'habitatge. Ex.: Aquelles persones es veien forçades a entatxonar-se en un habitacle sense condicions.
d) Modismes i fraseologia
casa de barrets [pop.] Eufemisme per bordell, casa de putes, prostíbul.
casa de beneficència o casa de misericòrdia Hospici per a pobres o persones desvalgudes.
casa de la vila o casa consistorial Edifici de l'Ajuntament.
casa pairal Casa dels pares i dels ancestres.
com una casa o com una casa de pagès [fam.] Molt gros o molt important. Ex.: Calla! Calla! que això és una mentida com una casa.
de casa bona [fam.] Que és d'una família que té mitjans econòmics i un cert prestigi entre la població. Ex.: Em rebenta amb els seus aires de nen de casa bona.
caure (a algú) la casa a sobre Viure a disgust en una casa, per solitud, depressió, etc. Ex.: Quan va morir la seua dona, li va caure la casa a sobre.
començar la casa per la teulada Fer les coses a l'inrevés. Ex.: Tot el que fas et surt malament perquè comences la casa per la teulada.
d'estar (o d'anar) per casa D'una mena poc exigent. Ex.: Era una associació sense abast social amb unes maneres de fer d'estar per casa.
ser com de casa Considerar alguna persona com de la família o de confiança.
tirar (o llençar) la casa per la finestra Gastar una quantitat exagerada de diners en alguna cosa. Ex.: Quan va celebrar l'aniversari del fill gran, van tirar la casa per la finestra.
A cal sabater, sabates de paper Indica que allà on creus que és més fàcil de trobar alguna cosa, sovint no hi és.
f) Explicacions suplementàries
Alguns autors dubten de la genuïnitat de la frase del punt d) tirar la casa per la finestra i proposen com a alternativa ficar l'olla gran dins la petita però a parer nostre (vegeu article olla) no seria la millor equivalència i seria més ajustat, per al cas que tractem, l'ús del verb desdinerar-se. Ex.: Per al casament de la filla s'han desdinerat.
2. mas, masia, granja, casa de pagès, alqueria
a) Explicacions d'ús
Totes les alternatives designen cases on es fan feines agrícoles, però mas, masia o granja són d'un abast general; mentre que casa de pagès s'empra més en català oriental.
El nom alqueria és pròpia de diferents territoris, com ara el centre i sud del País Valencià, Eivissa, etc.
3. [intens.] torre, xalet, casal, casalici
a) Explicacions d'ús
Aquestes paraules alternatives designen cases molt grans, generalment segones residències que no són dins una zona urbana.
El terme xalet s'empra més en català occidental, mentre que torre s'empra més en català oriental; a més, la torre designa una casa gran que pot tenir dues plantes, mentre que el xalet no ha d'acomplir aquesta característica necessàriament.
Un casal i un casalici són cases molt grans, però casal designa, a més, un llinatge i, modernament, un local destinat a usos socials. Ex.: Era un casal grandiós. / El casal dels comtes de Barcelona. / Un casal d'avis. / Al Casal estan recollint signatures contra el desenvolupament del pla parcial que destruiria una zona verda molt important del municipi.
El mot casal té la forma despectiva casalot. Ex.: Aquell casalot era del tot inhabitable.
4. [cult.: intens.] mansió
a) Explicacions d'ús
Aquest mot alternatiu designa una casa molt més gran i luxosa que una torre o un xalet.
5. [cult.] residència
a) Explicacions d'ús
Aquesta paraula alternativa pertany a un registre culte o administratiu i té la particularitat que pot designar tant una casa en la qual viu una persona o una família, com una casa en la qual viuen col·lectius de persones. Ex.: Han construït una residència d'estudiants i també una residència per a gent gran.