Diccionari de recursos lexicals

carn

f.

1. [part molsuda del cos] organisme, cos, múscul

a) Explicacions d'ús

L'organisme o el cos són compostos de diferents òrgans i matèries, dels quals la carn n'és un dels elements, mentre que el múscul és un òrgan concret format de carn. Ex.: De tanta por que tenia li tremolaven les carns. / Tenia un organisme molt sa, un cos molt resistent. / Els seus músculs eren molsuts i forts.

d) Modismes i fraseologia

en carn i ossos Remarca la presència real d'una persona concreta. Ex.: Ets el Joaquim Vidal? —Sí, jo mateix, en carn i ossos.

2. [aliment] proteïna

a) Explicacions d'ús

La proteïna és una de les substàncies orgàniques que aporta la carn en una alimentació equilibrada. Ex.: Menja carn, que a la teva edat et convenen les proteïnes.

b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques

Per influència del francès, algun escriptor ha utilitzat erròniament el mot vianda* en el sentit de carn. Aquest ús és del tot incorrecte, ja que l'aliment anomenat vianda, en català, designa tot aliment en general o el plat fort a base de verdura que es fa en un àpat.

c) Altres recursos lexicals

Derivats: carnós, carnal // carnisser, carnisseria // carnada, carnassa // carnum, carnús, carnussa // acarnissar-se, acarnissat

Els adjectius carnal i carnós tenen el significat de propi de la carn i que té carn, respectivament. Ex.: Has triat un tros de pollastre prou carnós.

Els noms carnisseria i carnisser -a designen l'ofici i les persones que s'hi dediquen, respectivament.

Els noms carnassa i carnada indiquen abundància o excés de carn.

Els noms carnús, carnussa i carnum indiquen una carn de rebuig

El verb acarnissar-se significar atacar amb crueltat.

Camp Semàntic (tipus de carn): carn blanca, carn magra, carn vermella (o roja)

La carn blanca és el tipus de carn que té una tonalitat blanca o rosàcia quan és crua, com ara la carn de pollastre, titot, conill, etc.; mentre que la carn vermella (o carn roja) té un color o una tonalitat vermella quan és crua, com ara la carn de vedella, cavall, perdiu, ànec, etc.

La carn magra és qualsevol tipus de carn que té poc greix.

Camp Semàntic (talls de carn): palpís, bistec, filet, filet de pobre, culata, crostó, garró, entrecot, llonza, xulla

El palpís és qualsevol 'tall de carn sense os'. Ex. Vols costella o palpís?

El bistec és el nom del 'palpís de vedella cuinat'. Ex.: He demanat bistec amb patates.

El filet és un 'tall extret de la zona del llom'.

El filet de pobre és un 'tall de la zona del coll'.

El crostó és 'de la cuixa' i la culata és 'de la part de l'anca'.

El garró és el 'tall de la part inferior (i posterior) de la pota'.

L'entrecot és un palpís gruixut, especialment del bou, 'tallat entre dues costelles'.

Una llonza és la 'carn adherida a una falsa costella'.

Una xulla és una denominació valenciana d'una costella, crua o cuinada.

d) Modismes i fraseologia

carn d'olla Plat típic de Nadal compost de carn, pilota, verdura, llegums, botifarra, etc., bullits a l'olla. // [pop. pej.] Denominació despectiva dels òrgans sexuals masculins. Ex.: No tenia cap mena de vergonya i sovint no es posava ni tan sols els calçotets i anava passejant per tota la casa la seva carn d'olla descaradament.

carn de canó Persona desprotegida davant una situació. // [militar] Tropa sobreexposada a l'acció i atac de l'enemic. Ex.: La infanteria és carn de canó davant els tancs blindats o les tropes aèries.

carn fugida [cat. val.] Esquinç, és a dir, torciment d'una articulació en què es trenquen lligaments o fibres musculars.

no ser ni carn ni peix No tenir idees o conviccions ben definides, no ser partidari d'una opinió ni de la contrària.

Carn fa carn i vi fa sang Dita ingènua de lloança a aquests dos aliments bàsics.

f) Explicacions suplementàries

En el llenguatge infantil d'alguns parlars la carn és anomenada tita. Aquesta denominació prové del nom tites aplicat popularment a les gallines (especialment per a cridar-les). Ex.: Menja tita que es refredarà!

3. [religió] carnal

a) Explicacions d'ús

La carn és, segons la religió cristiana, 'la part corporal de l'home' i, per extensió, 'les temptacions del cos'. Ex.: Germans, heu de resistir a les temptacions del món, el dimoni i la carn! / Pecadors: abandoneu els delits carnals!