caràcter
m.
1. [trets distintius del comportament] tarannà
a) Explicacions d'ús
El caràcter defineix la manera de fer habitual, mentre que el mot alternatiu tarannà expressa 'la tendència en algun aspecte del comportament'. Ex.: Tenia un caràcter voluntariós. / Té un tarannà simpàtic.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: geni, naturalesa, natural, temperament, personalitat, idiosincràsia (cult.)
Tant geni com caràcter s'utilitzen per a expressar la idea d'una personalitat forta, però quan es tracta d'una mala actitud es diu que algú té mal geni o mal caràcter. Ex.: Quin geni que té! / És una persona de caràcter. / Ha eixit de la reunió amb molt mal geni.
La naturalesa o el natural d'algú és el conjunt dels seus atributs. Ex.: És un home de naturalesa salvatge. / Té un bon natural.
El temperament és el 'conjunt de característiques morals (i també físiques) d'una persona'. Ex.: Té un temperament pacífic.
La personalitat expressa el conjunt de trets espontanis i adquirits propis d'una persona. Ex.: Té una personalitat forta conreada per anys de treball i d'estudi.
El mot idiosincràsia és un neologisme culte sinònim de temperament.
f) Explicacions suplementàries
El mot geni que aportem al punt 1c precedent, és pronunciat sovint, en un registre informal, amb "t" final: "gènit"; tot i això, en llengua estàndard no és acceptada ni la pronúncia ni la paraula escrita amb aquesta "t" final. Ex.: Ta mare té molt mal gènit*, eh!?
2. [pop.] jeia
a) Explicacions d'ús
La paraula jeia ve de la manera de jaure o dormir.
d) Modismes i fraseologia
ser de bona jeia Tenir bon caràcter.
ser de mala jeia Tenir mal caràcter.
tenir bona jeia Tenir un son tranquil.
tenir mala jeia No tenir un son tranquil.
3. lletra
a) Explicacions d'ús
El caràcter és la denominació tècnica del tipus de lletra utilitzat per a la transcripció del llenguatge. Ex.: Uns caràcters d'impremta. / Estudiar els caràcters egipcis.
Les lletres són els caràcters habituals en les grafies alfabètiques, és a dir, basades en alfabets.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: escriptura, sistema gràfic, alfabet, ideograma, signari
Una escriptura és tot allò que pot ser enregistrat per un sistema gràfic.
Si un text és escrit per mitjà de lletres que reprodueixen aproximadament els sons del llenguatge és anomenat alfabet. Ex.: L'alfabet llatí, grec, ciríl·lic, hebreu, àrab, devanagari, armeni, georgià, etc.
Si els signes que es basen en imatges que reprodueixen idees, com en el cas del xinès, es tracta d'una escriptura composta d'ideogrames.
El terme signari és una denominació general de qualsevol sistema gràfic. Ex.: El signari ibèric.