capaç
adj. inv.
1. [que pot contenir dins seu] capacitat, cabuda
a) Explicacions d'ús
Amb aquest sentit és més usual de dir "Aquesta sala té capacitat (o cabuda) per a cinquanta persones.", que no pas "Aquesta sala és capaç de contenir cinquanta persones."
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Aquest adjectiu és invariable quant al gènere; les formes en plural són capaços per al masculí i capaces per al femení.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: incapaç
Derivat: capacitat
En sentit figurat vol dir habilitat, expertesa, força, etc. Ex.: Tenia una gran capacitat de treball.
2. [que té una potestat determinada] hàbil, capacitat -ada
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu alternatiu hàbil vol dir 'que té destresa per a fer una cosa', mentre que una persona capacitada és una persona 'que ha esdevingut capaç després d'un temps de preparació'. Ex.: Són unes dones molt capaces. / El tècnic informàtic era un xicot força hàbil i ben capacitat.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La forma capable, corrent a Catalunya Nord en lloc de capaç, no és correcta en aquesta accepció: és un gal·licisme.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: traçut, destre, eficaç, enginyós, entès, expert, qualificat
Tots aquests adjectius designen diferents formes d'habilitat o de coneixements adquirits, però mentre traçut, destre, eficaç i enginyós tenen un matís aplicat a una persona que no és professional; expert i qualificat fan referència a una persona que ha obtingut algun títol o certificat que acrediti uns coneixements.
f) Explicacions suplementàries
D'allà on no n'hi ha no en pot rajar Qui no té capacitat, idees, intel·ligència, etc., no pot aportar gaire res.