cap
m.
1. [part del cos] testa
a) Explicacions d'ús
El mot alternatiu testa és un arcaisme utilitzat en literatura i també en els noms d'algunes parts d'instruments i en construccions. Ex.: Si vols aconseguir-ho, ja t'ho pots ficar a la testa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: crani, tupí, olla, closca
El mot alternatiu crani és d'origen científic i els mots tupí, olla i closca són formes populars d'origen metafòric. Ex.: La ferida era profunda, de manera que deixava veure una part del crani. / Li va clavar un cop al mig del tupí que el va tombar. / No es tapava la closca encara que plogués a bots i barrals.
d) Modismes i fraseologia
de cap a peus Abastant tot el cos, tota la persona'. Ex.: Va arribar a casa ben xop de cap a peus. / Se'l veia ben elegant, de cap a peus.
dur de closca Persona poc intel·ligent.
rodament de cap Vertigen, mareig (El vertigen és només un dels símptomes del mareig).
amagar el cap sota l'ala No enfrontar-se a la realitat, defugir les responsabilitats (en algun afer). Ex.: Aquell no s'encara amb res ni amb ningú: sempre està amagant el cap sota l'ala.
pujar els fums al cap Sentir-se superior a l'altra gent. Ex.: Després dels seus èxits li han pujat els fums al cap.
tenir el cap com un timbal Estar algú marejat per un soroll, per una xerrameca, etc.
treure el cap Fer-se visible, reaparèixer (algú). Ex.: Ha estat un temps que no venia a les reunions, però ara fa uns dies que ha començat a treure el cap.
Val més ser cap de sardina que cua de lluç És més convenient poder decidir en un àmbit petit que no pas no ser res en un àmbit més gran.
f) Explicacions suplementàries
El bulb d'un all és anomenat cabeça en català. Ex.: He comprat quatre cabeces d'all.
2. [intel·ligència] cervell, enteniment
a) Explicacions d'ús
Ex.: És un xicot que té molt de cap. / Sembla que aquest professor no tingui gaire cervell.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: magí, senderi
Ex.: Fica-t'ho al magí, això. / Sembla que no tingui senderi.
Derivats: cabut, encabotar, cabota
El verb encabotar significa 'obstinar-se', però en pilota valenciana significa 'entropessar, una pilota, amb algun balcó o algun objecte que està enganxat a la paret'.
El nom cabota vol dir 'un cap gros' i també 'una persona tossuda'. També és 'el cap d'un clau, de més gruix, per on es pica'.
D'aquí que es renyi algú molt entossudit en alguna cosa difícil, dient-li: que vol fer entrar el clau per la cabota. Ex.: Mira que ets tossut! Deixa-ho córrer ... no vulguis ara fer entrar el clau per la cabota!
d) Modismes i fraseologia
cap buit o cap de carabassa o cap dur, cap de suro o tenir un cervell de canari Persona poc intel·ligent (vegeu ase 2.c i curt 5.d). Ex.: No és gaire espavilat: té un cervell de canari.
cap de trons o cap de pardals Persona poc formal, esbojarrada, baliga-balaga, poca-solta, taral·lirot, tocacampanes.
cap verd Persona poc reflexiva.
ballar pel cap (a algú, una idea) Haver-hi pensat, recordar-ho vagament. Ex.: Feia temps que li ballava pel cap això d'anar a viure a Menorca. / No me'n recordo gaire bé, però em balla pel cap que es tractava de fer una excursió a Elna.
dur-ne alguna de cap Tenir, des de fa un cert temps, una obsessió. Ex.: En Roger se'l veia sempre pensatiu; segur que en duia alguna de cap.
escalfar-se (o trencar-se) el cap [fam.] Esforçar-se mentalment pensant en alguna cosa. Ex.: Mira que m'hi he escalfat el cap, però no n'he pogut treure l'entrellat.
ficar-se-li al cap (alguna cosa a algú) Tenir una mania, una dèria. Ex.: Se li ha ficat al cap que s'ha de traure la carrera de veterinària.
perdre el cap Perdre el seny o la capacitat de raonar. // Perdre el control d'un mateix. Ex.: Aquell home ja no sabia què feia d'ençà que havia perdut el cap per la beguda.
tenir el cap a tres quarts de quinze Estar distret, no estar al cas.
tenir el cap ple de fum (o de pardals) Ser eixelebrat, esbojarrat, baliga-balaga, taral·lirot.
tenir una durícia al cap Ser poc intel·ligent.
Tants caps, tants barrets Dita que expressa la gran diversitat d'opinions que acostuma a haver-hi.
f) Explicacions suplementàries
La frase tenir el cap a tres quarts de quinze es basa en l'estranyesa que provocava una xifra d'hora més gran de dotze abans de la digitalització de les xifres horàries.
3. [pop.] barretina, clepsa, terrat
a) Explicacions d'ús
Aquests mots alternatius pertanyen a un registre popular i designen el lloc del pensament. Ex.: Sembla que no hi tingui res a la clepsa, aquest. / Ets una mica dur de clepsa, tu, oi?
d) Modismes i fraseologia
no cabre (alguna cosa) a la barretina No saber-se'n avenir, no acceptar-la com a vàlida. Ex.: No em cap a la barretina que em surtis ara amb aquestes propostes.
no estar bé de la barretina o no estar bé del terrat No estar bé del cap. Ex.: En Jaume no està gaire bé del terrat, no trobes?
passar (alguna cosa) per la barretina Acudir-se-li. Ex.: Sempre deixa anar la primera cosa que li passa per la barretina.
treure's (alguna cosa) de la barretina Treure-se-la del cap. Ex.: Aquesta obsessió te l'has de treure de la barretina.
4. [persona principal] capitost, cappare
a) Explicacions d'ús
El capitost és el cap d'una tropa. Ex.: Van arribar tota una colla de bandolers a cavall encapçalats pel seu capitost.
El cappare és el 'cap de brot' (vegeu punt d, més avall).
d) Modismes i fraseologia
cap de brot Persona principal i més destacada.
cap de casa (o de família) Persona principal d'una casa.
cap de colla Persona que comanda una colla de treballadors.
cap de taula Persona que ocupa el lloc principal en una taula.
cap de turc Persona a qui se li atribueixen les responsabilitats d'uns fets, generalment il·lícits, per eximir-ne una altra o unes altres.
conseller en cap Conseller principal d'un govern.
5. [ciutat principal] capital
a) Explicacions d'ús
El mot cap, a banda de referir-se a un estat, també pot emprar-se en formes com 'cap de comarca'. Ex.: Falset és el cap de comarca del Priorat. / La capital de Catalunya Nord és Perpinyà.
d) Modismes i fraseologia
Cap i Casal Tradicionalment, designava la ciutat de València perquè era considerada la més important del País Valencià; de la mateixa manera que també és corrent de referir-se a Barcelona com a 'Cap i Casal de Catalunya'.
6. [extrem d'un objecte] punta, final
a) Explicacions d'ús
Aquests noms alternatius designen l'extrem d'un objecte, però també pot tenir el significat de raó darrera, sentit darrer' d'un afer. Ex.: L'has d'agafar per la punta. / La botiga és al final del carrer.
Aquest significat de 'cap' ha donat lloc a un nombre important de formes, com ara capdavant, capdavanter o capdamunt. vegeu apartat d d'aquesta accepció.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: encapçalar // capçalera, capçal, capçada
El verb encapçalar vol dir 'anar al davant'. Ex.: La presidenta encapçalava el seguici.
El nom capçalera té el sentit d'allò 'que va al davant' (en un escrit, en una informació, en una manifestació, etc.). Ex.: Els qui havien estat a la presó anaven a la capçalera de la manifestació.
El nom capçal es diu 'del lloc del llit on reposa el cap'.
El nom capçada és la part de l'arbre (amb branques i fules) que hi ha al capdamunt del tronc.
d) Modismes i fraseologia
cap d'any Dia primer de l'any
cap de setmana Darrers de la setmana.
al cap de Havent passat un temps, una distància. Ex.: Al cap de dos dies, va tornar. / Al cap de deu quilòmetres de carretera, tothom estava força cansat.
al cap del dia Després d'haver fet alguna activitat durant la jornada. Ex.: Si et passes hores i hores estudiant, al cap del dia tindràs la vista cansada.
al cap i a la fi Finalment, al capdavall.
al capdamunt A l'extrem superior d'un objecte. Ex.: La criatura s'havia enfilat capdamunt de l'escala.
al capdavall a l'extrem inferior d'un objecte. Ex.: Vaig trobar el rellotge al capdavall de la rampa. // [fig.] Finalment. Ex.: Al capdavall has volgut venir.
de cap i de nou Altra vegada, tornant a començar. Ex.: Aquest article noval res; l'hauré de fer de cap i de nou.
pel cap alt Suposar una quantitat alta; a tot estirar; no passar (d'una quantitat). Ex.: Pel cap alt, el cost de tot plegat pot arribar als tres-cents milions d'euros.
pel cap baix Suposant una quantitat baixa; almenys, si més no; no arribant (a una quantitat). Ex.: A la manifestació hi havia, pel cap baix, quatre-centes mil persones. / Aquesta tribuna del camp ha costat, pel cap baix, uns tres-cents mil euros.
estar-ne fins al capdamunt Estar cansat o fastiguejat d'alguna cosa o persona carregosa.
lligar caps Trobar relacions entre diferents coses. Ex.: Finalment he pogut lligar caps i entendre aquesta qüestió.
no tenir cap ni peus (o cap ni centener) No tenir lògica una cosa. Ex.: Això que ha fet ta mare no té cap ni peus.
treure cap Tenir sentit, venir al cas. Ex.: A què treu cap la teva manera de fer? / La teva decisió no treu cap a res.
f) Explicacions suplementàries
El mot cap, en pilota valenciana, designa l'extrem del terreny de joc on reboten les pilotes al trinquet.
7. [accident que sobresurt de la costa] morrot, promontori
a) Explicacions d'ús
Quan el cap que s'endinsa en el mar és elevat s'anomena morrot o promontori. Ex.: Anirem a visitar el cap de la Nau. / El morrot de Montjuïc.
8. [àmbit marítim: tros de corda]
a) Explicacions d'ús
En una nau, un cap pot ser un fragment d'una corda o, simplement, una corda de l'ormeig. Ex.: Acosta'm aquest cap.