Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

Els verbs interpretar i actuar tenen un sentit més ampli que cantar perquè es poden aplicar a qualsevol mena d'acció davant del públic (més enllà del cant). Ex.: El tenor actuarà al Palau de la Música Catalana aquest cap de setmana vinent.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: cantussejar, cantussar, cantussolar, taral·larejar, taral·lejar, entonar, corejar, escandir

Els verbs cantussejar, cantussar i cantussolar volen dir 'cantar a mitja veu'.

El verb taral·larejar i taral·lejar volen dir 'cantar fent servir generalment síl·labes obertes per a emetre les notes, és a dir, sense pronunciar les paraules de la cançó'.

El verb entonar vol dir 'començar a cantar, assajar les primeres notes (d'una cançó)'. Ex.: El capellà va començar entonant la 'Salve Regina'.

El verb corejar vol dir, en aquest sentit, 'cantar en cor' (una cançó, un crit). Ex.: Tot l'estadi es va posar a corejar a l'uníson: 'Llibertat!, Llibertat!, Llibertat!'.

El verb escandir vol dir seguir el ritme d'un vers, d'un crit, marcant-ne les síl·labes. Ex.: Els manifestants es van concentrar davant l'Ajuntament del poble, escandint el crit de Fo-ra!, Fo-ra!

Derivats (noms): cançó, cant, cantant, cançoner, cantarella, cantussol

Una cantarella és l'entonació característica d'algunes veus o parlars concrets. Com a paraules relacionades amb aquestes podem esmentar modulació, inflexió, entonació, musiqueta, etc. Ex.: No us heu d'estranyar de la cantarella dels parlars de la Garrotxa.

El nom cançoner designa un recull de cançons; però, aplicat a persones, designa algú que fa les coses amb lentitud (vegeu la cançó de l'enfadós, al punt d), el qual té la variant formal gansoner. Ex.: Ell no volia anar a comprar; el cançoner anava fent el ronsa per veure si em podia encolomar a mi la feina.

El mot cantussol apareix en la frase fer el cantussol, que vol dir 'demanar les coses, un infant, ploriquejant'. Ex.: Aquesta nena no para de fer el cantussol perquè vol que li compri uns cromos.

Derivat (verb): bescantar

El verb bescantar vol dir 'difamar'. Ex.: No va parar de bescantar totes les seves veïnes.

d) Modismes i fraseologia

cantar com una calàndria Cantar molt i bé // [pop.] Xerrar molt o declarar excessivament en un interrogatori o confidencialment. // Desentonar un objecte en relació amb el seu entorn (vegeu accepció 4). Ex.: En Miquel m'ho ha explicat tot: ha cantat com una calàndria. / Aquest mirall hi canta com una calàndria, aquí.

cantar victòria Gloriar-se d'haver obtingut el que es desitjava.

cantar-les o cantar clar o cantar-les clares o cantar la canya o cantar una lletra o cantar la cartilla o cantar les quaranta o cantar les (quatre) veritats o cantar la lliçó clara Retreure coses a algú sense miraments. Ex.: Aniré a veure la Maria i li cantaré les quatre veritats.

no cantar-se'n ni gall ni gallina Passar a estar en desús alguna cosa. Ex.: Ja no hi és el cinema del poble; fa temps que no se'n canta ni gall ni gallina.

La cançó de l'enfadós Es diu d'allò que es repeteix contínuament fins a atipar qui ho escolta. Ex.: Quan vaig arribar a casa, el meu fill va començar amb la seva cançó de l'enfadós de la bicicleta que li havia de comprar, tant sí com no.

f) Explicacions suplementàries

El verb cantar significa, en pilota valenciana, dir en veu alta, el feridor, als seus companys quina pilota es farà servir cada vegada que el jugador que fa el dau decideix canviar-la.

a) Explicacions d'ús

Els cants (crits o veus) dels animals tenen verbs específics:

A.1: El gall canta. / La gallina escataina o cloqueja.

A.2: La guatlla i la perdiu escotxeguen.

A.3: El rossinyol refila. Fa refilets.

A.4: Els pollets i els moixons piulen. Fan piulades o piuladissa.

A.5: Les oques claquen.

A.6: Els coloms parrupen o parrupegen. Fan parrups o parrupeigs.

A.7: El gos borda, lladra, clapeix etc. Fa lladrucs, clapits etc.

A.8: El llop udola. Fa udols.

A.9: El gat miola. Fa miols.

A.10: L'ase brama. Fa brams.

A.11: El cavall renilla, aïna o eguina. Fa renills, aïnades o eguins.

A.12: El bou (i l'elefant) bramula o braola. Fa bramuls o braols.

A.13: La vaca mugeix. Fa mugits.

A.14: El lleó i el tigre rugeixen o bramen. Fan rugits o brams.

A.15: L'ós esbramega. Fa esbramecs.

A.16: L'ovella i la cabra belen. Fan bels.

A.17: El porc i la truja grunyen o esgüellen. Fan grunys o esgüells.

A.18: La rata esgüella. Fa esgüells.

A.19: L'abella zumzeja o brunzeix. Fa zumzeigs o brunzits.

A.20: El borinot boneix. Fa bonior.

A.21: La granota i el gripau rauquen. Fan raucs.

A.22: El grill i la cigala carrisquegen. Fan carrisqueigs.

A.23: La serp xiula. Fa xiulets.

Existeixen diferents onomatopeies per a expressar el so dels animals:

B.1: El gall fa quicquiriquic. / La gallina caticatasques o cloc-cloc.

B.2: La guatlla i la perdiu fan xau-xau o garrameu.

B.3: El rossinyol fa xiu-xiu o tiu-tiu.

B.4: Els pollets fan piu-piu.

B.5: Les oques fan qüec-qüec o nyec-nyec.

B.6: Els coloms fan parrup-parrup.

B.7: El gos fa bub-bub; o, quan clapeix, nyec-nyec etc.

B.8: El llop fa auuuu.

B.9: El gat fa mèu o marrameu; i, quan ronca, rum-rum.

B.10: L'ase ihà-ihà o ihò-ihò.

B.11: El cavall fa hihihihi o iiiiii.

B.12: El bou (i l'elefant) fan brruuu.

B.13: La vaca fa muuu.

B.14: El lleó i el tigre fan grraauuu.

B.15: L'ós fa brraauuu.

B.16: L'ovella i la cabra fan bèèèè.

B.17: El porc i la truja fan rony-rony o nyic-nyic.

B.18: La rata fa nyic-nyic.

B.19: L'abella zum-zum o zzzzz...

B.20: El borinot fa zummmm ...

B.21: La granota i el gripau fan roc-roc, roc-roc.

B.22: El grill i la cigala fan ric-ric o cric-cric.

B.23: La serp fa xiuuuu.

f) Explicacions suplementàries

La forma quicquiriquic del punt B.1 precedent és pròpia del País Valencià i de diferents comarques nord-orientals. Segons Eugeni S. Reig, opinió que compartim, aquesta forma (i no pas 'quiquiriquic', que no tanca amb una consonant la primera síl·laba) hauria de ser la grafia preferent de referència.

a) Explicacions d'ús

Ex.: Aquell noi ha cantat sense haver-li de preguntar res. / Ho ha confessat tot.

f) Explicacions suplementàries

Aquesta idea també s'expressa per mitjà de la frase buidar el sac o cantar com una calàndria (vegeu l'accepció 1.d).

a) Explicacions d'ús

Ex.: Aquest mirall tan carregat hi canta molt aquí al rebedor. / Aquell quadre hi desentona, en aquella paret.

f) Explicacions suplementàries

Aquesta mateixa accepció s'expressa també per mitjà de la frase cantar com una calàndria (vegeu accepció 1.d).

a) Explicacions d'ús

Ex.: Si no et rentes bé de tot el cos et cantaran els peus. / Les aixelles li feien una pudor inaguantable.