cantó
m.
1. [indret on es troben dues cares o dos costats] racó, raconada
a) Explicacions d'ús
Els mots racó i raconada són els llocs on es troben dues cares o dos costats en un edifici, en una habitació, etc. Ex.: Aquesta taula la posarem en aquell racó.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: xamfrà
Un xamfrà designa el punt d'encontre de les dues façanes d'un edifici quan formen angles obtusos.
Derivat: cantonada
La cantonada és un cantó exterior d'una casa, especialment el que es forma on s'encreuen dos carrers. Ex.: Ves fins al forn de la cantonada a comprar pa per a avui.
d) Modismes i fraseologia
els quatre cantons Denominació popular d'una cruïlla d'intersecció de dos carrers importants, en algunes poblacions. Ex.: Hem quedat als quatre cantons.
fer cantonades [pop.] Mostrar-se al carrer per a exercir la prostitució. Ex.: Encara haurem d'acabar fent cantonades.
2. [indret en una direcció determinada] banda, costat
a) Explicacions d'ús
Un cantó és, en aquesta accepció, un indret genèric seguint una orientació concreta. Ex.: Cap a quin cantó ha anat el teu germà?
Una banda és 'cadascun dels dos costat d'un vaixell, d'un riu, d'un carrer'; o també és 'una zona àmplia situada en un indret particular'. Ex.: Viu a l'altra banda del carrer. / Aquest vent ve de la banda de ponent. / El poble es troba per darrere d'aquesta banda de la muntanya.
Un costat és la 'superfície lateral d'un objecte i un indret situat respecte a una referència'. Ex.: Seurem al costat esquerre de la taula.