cansar
v. tr. i v. intr. pron. [cansar-se]
1. [reduir la capacitat de treball per un esforç previ] fatigar, afadigar
a) Explicacions d'ús
El verb fatigar té un ús més aviat literari o s'empra en contextos mèdics, mentre que afadigar és arcaïtzant. Ex.: Fatigat per tantes aventures retornava finalment a casa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: fatiga, fadiga, fatigant
Ex.: Experimentava la fatiga del llarg viatge. / Era una activitat fatigant.
Derivats: cansament, cansat
Ex.: El cansament em va durar encara uns quants dies. / Havia de fer una feina molt cansada.
2. [intens.] esgotar, exhaurir, extenuar, marfondre, rendir
a) Explicacions d'ús
Els verbs alternatius exhaurir, extenuar, marfondre i rendir pertanyen a un registre literari. El verb marfondre's 'recull també la idea d'esllanguir-se', d'anar perdent la vitalitat. Ex.: La redacció del diccionari m'ha esgotat. / Els nàufrags van arribar a la platja extenuats. / La desgràcia de la mort de sa filla el marfonia dia rere dia.
3. [intens. pop.] aixafar, baldar, capolar, cruixir
a) Explicacions d'ús
Ex.: He carregat caixes tot el matí i estic baldat. / En Joan ahir va traginar mobles i està molt aixafat. / Ens han fet córrer de valent: estic ben cruixit després d'aquest partit.
4. [per l'efecte d'un pes] afeixugar, aclaparar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Caminava afeixugat pel pes d'aquella saca immensa.
5. [ant. lit.] lassar, ujar
a) Explicacions d'ús
Ex.: Les tropes se lassaven pujant aquella muntanya rosta. / No ens ugem mai de demanar el vostre ajut.
f) Explicacions suplementàries
Existeix la forma dialectal actual amb 'l' inicial palatalitzada llassar-se. Ex.: No corriu tant que vos llassareu.
6. [fig.: causar una molèstia] molestar, amoïnar, empipar / atipar (fig. fam.)
a) Explicacions d'ús
En sentit figurat, el verb cansar expressa, igualment que els verbs alternatius, la idea de tenir dificultats per a aguantar alguna cosa molesta. Ex.: Estava cansat de sentir aquelles paraules. / Tanta repetició cansa. / L'amoïnava sempre amb la mateixa cançoneta. / Aquella criatura no parava d'empipar. / Tanta insistència, atipa