caldre (o caler)
v. intr.
1. [ser necessària o obligatòria alguna cosa] haver de fer (alguna cosa).
a) Explicacions d'ús
El verb caldre i la perífrasi haver de... mostren usos i construccions diferenciats. Ex.: Cal que hi vagis. / Hi has d'anar.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El verb caldre (o caler) és un verb que, per la pressió d'altres llengües que no posseeixen aquest recurs, pot perdre intensitat d'ús. Cal incentivar, doncs, l'ús d'aquest verb com a recurs expressiu útil. Ex.: No cal que ho facis. / No li calia cridar perquè el sentissin. / Caldrà posar-hi molt d'esforç. / Ens caldrà comprar més pa.
La locució ser precís* amb el sentit de caldre no és adequada en català, ja que no pot substituir les perífrasis d'obligació.
La locució ser necessari*, que té usos específics, no pot substituir tampoc l'ús genèric d'aquest verb. Ni pot emprar-se abusivament per a substituir l'ús de les perífrasis d'obligació.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: convenir, ser convenient, ser necessari
Aquestes propostes alternatives tenen un sentit diferent del verb caldre pel fet que caldre assenyala una obligació, un concepte que no és el mateix que una conveniència o una necessitat. Ex.: No convé que hi vagis gaire, a aquella casa. / Seria convenient que fessis més cas dels consells dels teus amics. / Farem tot el que sigui necessari per a resoldre aquest problema.
d) Modismes i fraseologia
com cal Com ha de ser, quan fa referència a una persona o a una cosa. Ex.: És una dona com cal. / No vull errades aquesta vegada, vull que fem la faena com cal.
no cal! Frase el·líptica que expressa la negativa a una proposició d'ajut. Ex.: —Vols que t'ajudi? —No, no cal. / —Necessitaràs que et porti el llibre per a demà? —No cal.
no caldria sinó Expressa conformitat amb el que s'ha dit i és semblant a construccions com I tant que sí! Ex.: —Recorda que m'has de tornar els diners. —No caldria sinó. // També pot expressar irònicament una contrarietat. Ex.: No caldria sinó que demà plogués.
no cal dir que És evident que, és inútil exposar que. Ex.: No cal dir que aquesta festa serà un fracàs.
si cal o si molt convé Possibilitat de triar una opció com a últim recurs. Ex.: No tenim cotxe; però, si cal, podem agafar el tren. / Avui t'ha saludat; però, si molt convé, demà no et dirà ni bon dia.