Diccionari de recursos lexicals

a) Explicacions d'ús

El verb alternatiu defecar pertany al registre culte i mèdic; mentre que la perífrasi verbal fer caca és pròpia del llenguatge infantil i s'utilitza sovint com a eufemisme de cagar. Ex.: És important defecar de manera regular. / La nena s'ha fet caca.

c) Altres recursos lexicals

Rel.: [eufem.] anar (o fer) de ventre, anar de cos, anar de sella

La forma anar de ventre o fer de ventre és la més habitual com a eufemisme de cagar. Les formes anar de cos i anar de sella són menys corrents. Ex.: Avui no he anat de ventre ni un sol cop.

Camp Semàntic: caca (fam.), merda, femta (cult.), excrement (cult.) // cagada, cagarada, tifa, tifarada, tova, cagalló, cagarro, bonyiga, buina, cagarines, caguetes, cagarel·la

El mot caca pertany a un registre familiar d'origen infantil. Ex.: Papa, tinc caca.

El nom merda és la forma general, però les normes socials fan que s'eviti, en alguns àmbits, per mitjà d'algun cultisme.

Una cagada és, literalment, el fet de cagar; però té un sentit figurat, que significa 'errada, error'. Ex.: Això que has fet ha estat una cagada molt grossa.

Els mots cagarada, tifa i tifarada serveixen per a descriure diferents tipus d'excrements.

La cagarada que porta un infant de bolquers s'anomena tova. Ex.: Aquest nen l'has de canviar; no veus que porta la tova?

Els mots cagalló i cagarro designen diferents tipus d'excrement. Ex.: Cagallons de cabra i cagarros de gos.

La bonyiga o buina és l'excrement de boví.

Els noms cagarines i cagarel·la són designacions populars de la diarrea.

Derivats: caganer, caganius // cagada, cagarada, cagalló, cagarro, cagarines, caguetes, cagarel·la

Un caganer és una persona que caga sovint, però també s'aplica despectivament als infants petits. Ex.: Tu calla, caganer!

El nom caganius és la denominació familiar del germà més petit. Ex.: En Peret és el caganius de la família.

Per al segon bloc de derivats, vegeu el camp semàntic més amunt

d) Modismes i fraseologia

anar com cagalló per séquia [pop.] Frase irònica que vol dir 'anar desorientat i a mercè de factors exteriors'.

cagar-la [fig. pop.] o vessar-la [eufem.] Equivocar-se, fer un disbarat gros. Ex.: Ara no la caguis, tu. / Em feia patir perquè sabia que acabaria cagant-la. / Sempre l'has de vessar! / Com més parlava, més la cagava.

cagar-se (a les calces) Tenir molta por. Ex.: Només de veure aquell home tan cepat, l'Enric es va cagar a les calces.

cagar-se en... Maleir (algú o alguna cosa). Ex.: Estava tan empipat que es va cagar en tothom.

fer cagar el tió Fer la cerimònia lúdica infantil tradicional de la nit de Nadal que consisteix a picar un tió del qual en surten regals. Un tió és pròpiament un tros d'un tronc gruixut d'arbre, que originàriament podia ésser destinat a la llar de foc.

fer cagarel·la [pop.] Fer broma, riure (d'alguna situació). Ex.: No facis cagarel·la que m'he fotut una bona trompada.

per a cagar-se i no torcar-se Ser extraordinari un fet o alguna cosa.

ser més vell que el cagar ajupit (o arrupit) Ser molt vella alguna cosa. Ex.: Aquesta idea és més vella que el cagar arrupit.

tenir cagarines (cagarrines o caguetes) Tenir diarrea. // [fig.] Tenir por. Ex.: No facis aquesta cara. Que tens cagarrines?

(ves) a cagar! Forma popular d'engegar algú. Té diferents variants, algunes amb sentit semblant, com ara ves a la merda! Ex.: Ves a cagar a la via! / A cagar!

Qui amb mainada es colga, concagat ne surt Qui es refia de gent jove en el treball o en una altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.

f) Explicacions suplementàries

També existeix l'expressió me cago en... amb el significat d'exclamació, d'indignació o de queixa. D'aquesta existeix la variant eufemística me caso en...

Va des d'un renec me cago en Déu!, me cago en l'hòstia! o me cago en Judes!; a eufemismes com me cago en déna! o em cague en Dénia (al País Valencià) i d'altres de més allunyades del renec, com ara me cago en l'ou!, 'me cago en l'olla', em cague en la mar o me cague en la mar salada.

Algun cop apareix escrita amb la forma abreujada mecàgum! o mecagon! Ex.: Mecàgum tot! / Mecagon déna!)