cabre
v. intr.
1. [poder ser contingut en alguna cosa] encabir
a) Explicacions d'ús
El verb encabir té el sentit de ser capaç de contenir. Ex.: Aquest garatge tan petitot no podrà encabir la teva furgoneta. / No és segur que tots ens puguem encabir en un sol vehicle.
En la forma pronominal (encabir-se) vol dir 'esforçar-se per a poder ser contingut en un lloc'. Ex.: A cops de colze em vaig poder encabir dins el vagó del metro.
c) Altres recursos lexicals
Derivats: cabuda, capacitat
La capacitat és el mot genèric que té un sentit propi, utilitzat en el llenguatge científic, per a designar la propietat de poder contenir quelcom; i un sentit figurat, derivat de l'adjectiu capaç, per a designar la qualitat de qui es troba en estat de fer alguna cosa. Ex.: Haurem de calcular la capacitat d'aquesta tina. / Aquesta noia té molta capacitat de treball.
El nom cabuda té un ús únicament físic d'un safareig, d'una caixa, etc. Ex.: La cabuda de la sala no va ser suficient per a albergar tota la gent que volia veure el concert.
Camp Semàntic: contenir, contingut
d) Modismes i fraseologia
no cabre a la pell Estar molt gras. Ex.: Estava a punt de petar de tant que s'havia engreixat: no cabia a la pell.
no cabre-hi o no cabre dins la pell Estar molt satisfet d'alguna cosa. Ex.: Se'n va anar contentíssim: no cabia dins la pell.
no cabre-hi ni una agulla Ser ple de gom a gom un lloc determinat.