cabra
f.
1. cabrum, cabrall
a) Explicacions d'ús
Els termes alternatius cabrum i cabrall denominen tot el bestiar d'aquest animal: cabres, cabrits i bocs.
El boc pronunciat amb 'o' tancada és el nom del mascle de la cabra.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Trobem encertada la reflexió del DCVB sobre el mot cabreig amb un significat sinònim al d'empipament, és a dir, que, seguint el Diccionari Aguiló, considera cabreig com una forma inventada, calcada del castellà cabreo, per mala interpretació del sufix "-eo". Per tant, desaconsellem aquest ús en català.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: cabró (pej.)
Dim.: cabreta
Derivats: cabrit, cabró, boc, cabronet (pej.), cabronot (pej.), cabronàs (pej.), cabronarro (pej.)
El cabrit és la cria de la cabra, mentre que el cabró o boc és el mascle d'aquesta. Tot i això, el mot cabró és emprat en llenguatge col·loquial com un insult que se li diu a qui és mala persona o juga males passades. Aquest pot presentar altres formes, com ara cabronet, cabronot, cabronàs o cabronarro. Ex.: No te'n refies, que és un cabronot! Em va enganyar jugant al dòmino.
d) Modismes i fraseologia
estar com una cabra o ser una cabra boja Tenir un comportament esbojarrat.
El negoci d'en Robert amb les cabres Dita per a escarnir algú que ha portat a terme un negoci considerat ruïnós. Ex.: Aquest, en Miquel, sí que és espavilat: ha fet el negoci d'en Robert amb les cabres.
La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar (salta i saltarà) Els comportaments dolents o els mals costums adquirits per algú són difícils de desarrelar.
Les cabres pels seus pecats duen els genolls pelats Les errades que es fan es manifesten sempre d'una manera ben evident.
2. [cabrit que encara mama] xot