cabell
m.
1. [filament orgànic del cap] pèl
a) Explicacions d'ús
Quan el nom pèl fa referència al filament orgànic del cap dels éssers humans, en català, sempre acostuma a denominar-se amb el molt cabell. Ex.: Em cauen els cabells. / Tinc els cabells esbullats. / No m'agraden els cabells que porto. / Té els cabells curts. / M'haig de tallar els cabells. El nom alternatiu pèl s'hi acostuma a emprar per a fer referència al filament orgànic del cap de la resta de mamífers.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
L'ús del terme cabell en singular i en un sentit col·lectiu és rar; tot i això, podem trobar algunes frases amb aquest ús en el llenguatge corrent. Ex.: Porta el cabell llarg. / S'ha tenyit el cabell.
L'ús del nom pèl, en lloc de cabell és incorrecte, com hem exposat a l'apartat a.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: monyo, trossa, tannara, rodella, pelut (pej.), pelussera (pej.)
El mot monyo també s'empra per a referir-se a als cabells. Originàriament, el monyo era un pentinat amb el qual les dones es recollien els cabells llargs. Ex.: Porta el monyo molt llarg.
Altres noms alternatius al mot monyo són trossa o tannara, mentre que la rodella i el figot fan fa referència a una recollida dels cabells de forma rodona.
Una persona que porta els cabells molt llargs, o que té una gran pelussera és anomenat despectivament un pelut. Ex.: A la festa només hi van venir quatre peluts.
Camp Semàntic: cabells blancs, canut, canós / calb, calba
Qui té els cabells blancs (grisos o cendrosos) és anomenat canut o canós. En català no és general l'ús del mot cana; en àmplies zones és usual i espontània la locució cabells blancs, potser per la polisèmia del mot cana. Ex.: És una dona gran i ja canosa, de cabells blancs.
El mot calb s'aplica al cap (i a la persona) que no té cabell. Se'n diu en registre fam. cap pelat (i també més informalment pelat, tot sol). I el cap sense cabell és anomenat calba. La manca de cabell és anomenada calbesa (o, amb l'arrel llatina, calvície). El terme mèdic és acòmia o alopècia. Ex.: És aquell xicot alt i calb. / Vaig veure arribar a la plaça uns quants pelats. / Tapa't la calba que avui fa fred.
Derivat: cabellera
Conjunt dels cabells, especialment abundants. Ex.: Quina cabellera que portes! / Exhibia una cabellera llarguíssima i molt ben cuidada.
La cabellera s'anomena també pelussera en un registre popular i en sentit pejoratiu. Ex.: A veure quan et talles la pelussera!
d) Modismes i fraseologia
cabell d'àngel Confitura feta generalment amb la polpa de les carabasses. Ex.: El braç de gitano que més li agrada és el farcit amb cabell d'àngel.
estirar-se els cabells Mostrar signes de desesperació. Ex.: Després d'haver perdut tots els seus béns, el nostre amic s'estirava els cabells.
estirar-se el monyo Barallar-se d'una manera violenta, enganxar-se. Ex.: Els teus veïns s'han trobat al replà de l'escala i s'han passat una bona estona escridassant-se i estirant-se el monyo. / Al mercat les teves cosines s'han estirat el monyo davant de tothom.
fer posar els cabells de punta Horroritzar-se algú. Ex.: Quan adopta aquesta actitud se'm posen els cabells de punta.
fer sortir cabells blancs (a algú) Esgotar-li la paciència. Ex.: Aquesta nena tan entremaliada li farà sortir cabells blancs, al seu pare.
f) Explicacions suplementàries
El nom monyo (del punt 1.c, més amunt) és un castellanisme clar, molt implantat arreu del territori i que s'ha inclòs en els reculls lexicals.