buscar
v. tr.
1. cercar
a) Explicacions d'ús
El mot cercar és propi actualment dels parlars de les Illes (menys Eivissa) i de Catalunya Nord, i és la forma de la llengua clàssica i també de la llengua literària moderna. Tot i això, és un mot que està recuperant l'ús en contextos cultes i generals arreu de tots els territoris de parla catalana. Ex.: Cercàvem una manera de sortir-nos-en d'aquell trencacolls.
El mot buscar és un castellanisme ja antic i acceptat, que té actualment un abast força general. Ex.: He estat buscant les claus i no les acabe de trobar.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: cerca, recerca
El mot cerca és el que s'utilitza normalment en el llenguatge especialitzat de la informàtica. Ex.: He fet una cerca amb el cercador per si trobava informació sobre la pedregada.
La recerca expressa el fet de cercar amb una certa intensitat o també 'l'activitat científica d'estudi aprofundit d'alguna matèria'. Ex.: Hem creat un grup de recerca sobre les llengües afroasiàtiques.
Derivats: busca-raons, buscabregues, busca-renyines // cerca-raons, cercabregues, cerca-renyines
d) Modismes i fraseologia
buscar la lluna en un cove (o amb un cove) Cercar una cosa difícil de trobar.
buscar tres peus al gat Cercar dificultats on no hi són, filar massa prim.
buscar les pessigolles o buscar les cosquerelles (a algú) Provocar-lo. Ex.: No em busquis les pessigolles que te'n recordaràs.
buscar (o cercar) una agulla en un paller Cercar alguna cosa molt difícil de trobar.
f) Explicacions suplementàries
Els mots amb l'arrel de buscar són d'una etimologia diferent de la d'aquest verb: per exemple, una busca és una 'branqueta per a assenyalar, etc., o un bri d'alguna cosa'; però també la Busca és el nom d'uns dels bàndols (de la mà menor) oposats a la ciutat de Barcelona el segle xv.
Un buscall és un 'tros de llenya gruixut, especialment el que prové d'una branca gruixuda'. Això mostra l'existència d'una anomalia remarcable en aquest àmbit lexical.
2. [intens.] recercar
a) Explicacions d'ús
El verb recercar vol dir 'cercar altre cop' i també 'cercar amb insistència'. Ex.: Després de dues hores de recercar van capturar l'animal.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: investigar, encercar, indagar, inquirir, esbrinar, escrutar, reconèixer, tafanejar (fam.)
Els verbs investigar, encercar, indagar i inquirir volen dir 'cercar atentament per a descobrir alguna cosa, cercant indicis'. Ex.: Ha investigat sobre la plaga del cargol poma.
Els verbs encercar, indagar i inquirir pertanyen al registre literari.
El verb esbrinar vol dir 'aclarir les raons i causes d'algun fet per mitjà d'un esforç important de distinció'. Ex.: Volia esbrinar les causes dels rumors que corrien pel poble.
El verb escrutar vol dir 'investigar a fons per tal de descobrir o saber alguna cosa'.
El verb reconèixer vol dir 'examinar algú o alguna cosa per a verificar-ne la identitat'. Ex.: T'hauràs d'esperar una mica que ara haig de reconèixer una mercaderia que acaba d'arribar.
El verb tafanejar pertany a un registre popular familiar i 'expressa l'interès immoderat per a saber coses que no pertoquen a algú'. Ex.: Es va passar tot el dia tafanejant al voltant de la casa del veí.
Camp Semàntic: mirar, remirar, rastrejar, recacejar, acaçar, empaitar, encalçar, percaçar, entrampar, capturar
Els verbs mirar i remirar volen dir 'observar atentament i molt atentament —respectivament— alguna cosa'. Ex.: Què remires entre aquests llibres?
Els verbs rastrejar i recacejar (poc us.) volen dir 'seguir el rastre'; en sentit figurat, signifiquen 'remenar recercant'. Ex.: Es va passar la tarda rastrejant per les golfes.
Els verbs acaçar, empaitar i encalçar volen expressar la idea de 'perseguir'. Ex.: Tots els estudiants encalçàvem els mateixos objectius.
El verb acaçar expressa concretament la idea de 'perseguir amb una insistència especial'. Ex.: Els guardes del camp van acaçar els fugitius durant tota la jornada.
El verb percaçar vol dir procurar i perseguir un objectiu amb insistència. Ex.: Aquella dona percaçava la seva fama amb obstinació.
Els verbs entrampar i capturar centren el sentit en l'objectiu i final de la cerca. Ex.: Van trobar l'animal entrampat en un parany prop del riu.
Camp Semàntic: escorcollar, perquirir, perquisicionar, burxar, furgar, furguinyar, furetejar, furonejar, regirar, remenar, escodrinyar, escorniflar
El verb escorcollar vol dir 'examinar minuciosament una persona, un lloc, etc., cercant amagatalls, racons o informacions. Ex.: Han escorcollat tota la casa i també totes les persones presents en el moment de la baralla. / Ha escorcollat centenars de llibres en la seva recerca.
Els verbs perquirir i perquisicionar volen dir 'fer perquisicions, escorcollar especialment per ordre judicial'.
Els verbs burxar i furgar (o furguinyar) volen dir 'punxar i remenar amb una burxa o un altre objecte semblant, tot recercant alguna cosa'. Ex.: Ha estat burxant i furgant per a veure si trobava algun indici.
El verb furetejar (o furonejar) vol dir, semblantment, 'furgar i remenar tot recercant alguna cosa'' (a la manera d'una fura).
Els verbs regirar i remenar tenen el sentit més general de 'canviar les coses de lloc tot recercant'. Ex.: Ha regirat tota la biblioteca tot cercant un llibre perdut.
El verb escodrinyar vol dir 'examinar alguna cosa minuciosament per tal de trobar indicis, descobrir intencions, etc. Ex.: Es passa el dia escodrinyant en els pensaments dels altres.
El verb escorniflar vol dir 'observar i recercar tot tafanejant'. Ex.: Què coi escornifles aquí?
d) Modismes i fraseologia
ficar el nas (en un assumpte) Tafanejar, furetejar o escorniflar alguna cosa.
e) Etimologia
El verb escodrinyar prové del llatí scrutiniare, del qual també prové el nom escrutini.
f) Explicacions suplementàries
El nom relacionat amb el verb escorcollar és escorcoll. Ex.: Aquest matí han fet un escorcoll al despatx del ministre.