bufar
v. tr. i v. intr.
1. alenar, respirar
a) Explicacions d'ús
Els dos primers verbs alternatius són els més comuns per a expressar l'acció d'aspirar oxigen i desprendre diòxid de carboni; ara bé, al País Valencià alenar pot fer referència a una forma de respirar dificultosa a causa d'un esforç físic. Ex.: Ve corrent des de casa, no pot ni alenar.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: insuflar (cult.)
El verb insuflar s'empra en àmbits cultes, sobretot en els mèdics, per a fer referència a l'acció d'introduir, generalment aire dins els pulmons d'una persona, tot i que també pot tindre uns altres usos. Ex.: De camí cap a l'hospital van estar insuflant-li oxigen per a mantindre'l en vida.
Derivats: bufador, bufeta // esbufegar
Un bufador és un aparell que serveix per a proveir d'aire (un instrument musical, una combustió etc.). I la bufeta és un receptacle membranós que serveix per a contenir líquids orgànics. Ex.: Després de tantes hores, sentia la pressió de la bufeta de l'orina.
El verb alternatiu esbufegar significa respirar molt de pressa, generalment per cansament, per exercici o per un estat d'excitació.
d) Modismes i fraseologia
xerra (o menteix) més que alena i alena més que un porc Es diu de qui xerra o menteix molt.
2. rebufar (intens.), bufegar
a) Explicacions d'ús
El verb rebufar vol dir, en aquesta accepció, bufar amb força (el vent o un animal), mentre que el verb bufegar s'empra sobretot per a referir-se al vent. Ex.: Se sentia com bufegava la tramuntana pels carrers i les places. / El brau va mirar i va rebufar amenaçador.
c) Altres recursos lexicals
Derivat: bufa
El nom bufa és una forma familiar del mot bufetada, pròpia d'un registre familiar. Ex.: Nen, estigues que t'acabaré ventant una bufa.
D'altra banda, també és el nom de diferents objectes i parts orgàniques de forma botida, i el nom popular que es dona a una borratxera (vegeu bufar-se, més avall). A més a més, també pot designar una ventositat no sorollosa o llufa.
La interjecció (que ve de l'imperatiu del verb) és emprada per a expressar sorpresa. Ex.: Bufa! sí que és car això!
d) Modismes i fraseologia
bufar una dama Prendre (en el joc de dames) una peça del contrari que no ha fet l'acció de matar quan ho podia haver fet.
bufar a l'ull (a algú) Voler prendre-li alguna cosa. Ex.: Ja sabia que aquell amic em bufava a l'ull.
bufar a l'orella (a algú) Recordar-li, suggerir-li, alguna cosa. Ex.: Segur que li havia bufat a l'orella que no havia de venir al dinar.
és bufar i fer ampolles És una cosa molt fàcil de fer. Ex.: No t'hi has d'amoïnar perquè això és bufar i fer ampolles.
estar que bufa (una situació) Ser molt perillosa, a punt d'esclatar. Ex.: La cosa s'ha anat embolicant i ara està que bufa.
v. intr. pron. [bufar-se]
1. [una persona] emborratxar-se, anar bufat, anat pet, anar gat, anar torrat.
a) Explicacions d'ús
Són més habituals aquestes expressions alternatives —anar bufat, pet, gat, etc.—, que no pas el simple verb pronominal, bufar-se. Ex.: Al cap del dia anava ben torrat.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: embriagar-se (cult.)
Ex.: La policia el va acompanyar a casa perquè era embriagat i anava de costat a costat de la vorera.
d) Modismes i fraseologia
agafar una bufa (o xufa) Emborratxar-se.
2. [una superfície] inflar-se, botir-se, rebufar
a) Explicacions d'ús
El verb bufar-se vol dir, concretament, fer-se irregularitats, com ara butllofes, en una superfície, generalment per l'acció de l'aigua o d'algun element que ha causat que el material es deteriorés. Amb aquest sentit, el verb rebufar s'utilitza d'una manera molt semblant a bufar-se. Ex.: Aquesta paret s'ha inflat. / Aquesta taronja té la pell bufada. / L'arrebossat de la paret ha rebufat.