brillar
v. intr.
1. lluir, resplendir, relluir
a) Explicacions d'ús
El verb del lema brillar vol dir 'escampar una llum viva i amb esclats intermitents, pròpia o reflectida'. Ex.: Els estels brillaven dins la negra nit. / Els ulls li brillaren de sobte.
El verb alternatiu lluir vol dir 'aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos'. Ex.: Des de lluny es veien lluir els vidres del vehicle.
El verb alternatiu resplendir vol dir 'brillar amb un gran esclat' (en sentit propi i figurat). Ex.: El sol resplendia enmig del cel. / [fig.] La seva bellesa resplendia com jo no m'hauria mai imaginat.
El verb relluir vol dir 'brillar o lluir, principalment com per efecte d'un reflex'. Ex.: La seva cuirassa relluïa al sol.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: brillantor, lluïssor, resplendor // brillant, lluent, resplendent
El primer grup són noms que expressen la qualitat d'alguna cosa que brilla, lluu o resplendeix. Ex.: Admirava la brillantor d'aquelles sabates de son pare. / La lluïssor d'aquell mirall llunyà el va enlluernar. / Havent arribat al peu de la muntanya van veure una gran resplendor del cel.
El segon bloc són adjectius derivats que s'apliquen a allò que brilla, lluu o resplendeix.
Com a nom, el mot brillant designa un diamant tallat. Ex.: Exhibia unes arracades de brillants espectaculars.
d) Modismes i fraseologia
No és or tot el que lluu No es poden jutjar les coses per les aparences.
2. centellejar, espurnejar, guspirejar, titil·lar
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs alternatius expressen el fet de brillar d'una manera intermitent. Ex.: Els estels del cel centellejaven a miríades damunt dels seus caps. / L'espelma primer espurnejà i, tot seguit, va emetre una llum radiant.
El verb titil·lar vol dir tremolar lleument, però s'acostuma a aplicar sovint a focus de llum vacil·lants. Ex.: La llumeta de la llanterna va començar a titil·lar i, de sobte, es va apagar.
3. [cult., lit.] fulgurar, refulgir, rutilar
a) Explicacions d'ús
Aquests verbs alternatius són formes cultes, preses del llatí, que pertanyen al registre literari.
El seu ús poc habitual acostuma a conferir a aquests verbs un matís intensiu amb el sentit de brillar molt o resplendir intensament.
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: fulgurant, refulgent, rutilant
Els adjectius relacionats amb aquests verbs tenen un ús més habitual que els verbs mateixos. Ex.: Un guerrer fulgurant, muntat en un corser blanc, guerreja vigorosament dins el camp de batalla. / Un estel refulgent saludà l'alba del dia. / Una dama rutilant de bellesa entrà dins la sala.
4. [fig.] lluir, resplendir
a) Explicacions d'ús
El verb brillar, i també les alternatives que hem aportat lluir i resplendir, tenen el sentit figurat aplicat a algú que destaca molt en la seva activitat. Ex.: Era un estudiant que brillava per damunt de la mediocritat.
Les accepcions figurades de lluir i resplendir tenen sentits lleument diferents del de brillar: el verb lluir (o lluir-se) es relaciona amb una intenció d'exhibir alguna cosa (la bellesa, un vestit, uns coneixements, etc.); mentre que el verb resplendir expressa la idea de 'causar un efecte remarcable'. Ex.: La Mireia lluïa les seves sabates noves davant les amigues. / En Ramon es va lluir davant tots els presents amb la seva oratòria. / La bellesa resplendent de la Maria era d'una evidència clamorosa.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: destacar, excel·lir (intens.)
Ex.: Aquell estudiant destacava entre la massa. / La Joana excel·lia per la seva intel·ligència.
Derivat i Mot Relacionat: brillant, excel·lent
Ex.: Era un professor molt brillant. / Era una cirurgiana excel·lent.