braç
m.
1. [part del cos] braó, avantbraç, muscle, espatlla (vegeu punt b)
a) Explicacions d'ús
El braó és la part superior del braç; es considera el símbol de la força i és utilitzat com a sinònim de vigoria. Ex.: Venceren la batalla mercès al braó dels combatents.
El nom avantbraç denomina la part del braç que va del colze al canell.
El muscle és la part del braç on s'ajunta al cos.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
La distinció entre l'espatlla i el muscle és subtil perquè sovint són denominacions que es confonen: el muscle defineix la zona d'articulació del braç al cos, i d'aquí prové el mot musclera que és la peça de l'armadura (o del vestit) que protegeix (o realça) els muscles; mentre que l'espatlla defineix la part superior entre el coll i el braç (que serveix, entre altres coses, per a carregar pes).
c) Altres recursos lexicals
Rel.: manxol, manc, monyó
Es diu que algú és manxol o manc quan li manca una mà o un braç.
Un monyó és la part restant d'un braç amputat.
Dim.: bracet
Derivats: abraçar, braça, braçada, braçal, braçalet, braçat, braçatge
La braça és una mesura nàutica i també un estil de natació. Ex.: Una braça equival a un poc menys de dos metres. / Va aconseguir la medalla d'or en el campionat de natació en la modalitat de braça.
Un braçat és allò que hom pot agafar amb els braços.
El braçatge era l'impost d'una part de la collita.
Camp Semàntic: musclera, espatllera, espatllam // abraonar(-se)
Els mots musclera i espatllera denominen una mateixa peça de l'armadura que cobria el muscle i una part de l'espatlla.
El mot musclera designa també a diferents elements de vestir referents al muscle. Ex.: Hi ha moltes jaquetes amb muscleres, es veu que tornen a estar de moda.
El mot espatllera té en l'àmbit de la gimnàstica un significat per a referir-se a una filera de barres horitzontals fixades a la paret que van del pis al sostre.
El mot espatllam es refereix al conjunt de totes dues espatlles.
El verb abraonar vol dir originàriament 'agafar algú pels braons'; i abraonar-se vol dir 'llançar-se contra algú'. Ex.: Es va abraonar contra ell amb la intenció de robar-li la cartera.
d) Modismes i fraseologia
al braç Prendre algú o alguna cosa damunt dels braços. Ex.: Pren el nen al braç a veure si s'adorm.
amb els braços oberts Rebre algú amb actitud amistosa o acollidora. Ex.: Tota la família l'esperava amb els braços oberts.
amb els braços plegats Restar sense fer res. Ex.: Mentre tots preparàvem el local per a la festa, ell era amb els braços plegats.
anar de bracet o prendre al braç Anar dues persones recolzant un avantbraç damunt del de l'altre. Ex.: Va agafar de bracet el seu marit i se'n van anar xino-xano. / Va prendre la núvia al braç per eixir de l'església.
I en sentit figurat 'col·laborar estretament'. Ex.: Eren dos polítics que havien anat de bracet durant molts anys.
braç a braç o braç per braç Treballar conjuntament o fer-se costat. Ex.: Vam aconseguir endreçar tots el garatge perquè la teua germana i jo vam treballar braç a braç.
braç de gitano Pastís de forma allargada, que és farcit de crema, nata, trufa, xocolata, etc., que va enrotllat.
ésser el braç dret (d'algú) Ser el col·laborador o confident principal d'algú. Ex.: Sense ella no pren cap decisió, és el seu braç dret.
estirar més el braç que la màniga Fer més despeses de les que hom pot assumir.
portar (o aixecar) a pes de braços Portar (o aixecar) amb la sola força dels braços, sense cap ajut ni recolzament. Ex.: Ell va agafar el seu fill ferit i el va portar a pes de braços fins a l'hospital.
Qui molt abraça poc estreny Posa de relleu el perill de la cobdícia, de voler abastar massa coses, acaparar béns, etc., que, en acabat, no se sabran gestionar.
2. [per ext.: part d'una superfície] faixa, llenca
a) Explicacions d'ús
Un braç és un element d'un conjunt que depèn principalment d'un tronc principal. Ex.: Un braç del riu.
Una llenca és un tros allargat d'alguna matèria (roba, paper, suro, etc.) i, en sentit figurat, una superfície llarga i estreta (de terra, per exemple).
Una faixa, en sentit figurat, és una superfície allargada que es distingeix de l'entorn perquè, en general, és d'un to diferent. Ex.: Una faixa conreada separava el bosc en dues meitats.