branca
f.
1. [d'un arbre] branc, brancó
a) Explicacions d'ús
Un branc és un sinònim de branca, ja que designa la divisió de la tija d'una planta o del tronc d'un arbre, tot i que també pot tindre el significat de l'accepció 2; mentre que un brancó és una branca petita.
Si la branca és curta i trencada també se'n diu banyó.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Cal observar amb atenció el mot rama: la rama és en la nostra llengua un mot col·lectiu que denomina 'el conjunt de branques fines amb fulles d'un arbre o d'un arbust' i no s'ha de confondre, doncs, de cap manera, amb el mot branca.
c) Altres recursos lexicals
Una enramada és derivat de rama i designa un 'cobert o ornament fet amb rama' (vegeu el mot rama al punt b).
Augm.: brancassa, brancarra, brancota
Dim.: branqueta, branquilló, brancó, branqueua, branquiua, brancona
Derivats: brancatge, brancam, brancada
El brancatge i el brancam són mots col·lectius que signifiquen el conjunt de les branques d'un arbre. Ex.: Hem de podar el brancatge de les oliveres a l'hivern.
El mot brancada és utilitzat per a expressar les branques d'un arbre en relació amb els fruits o les flors que porta.
f) Explicacions suplementàries
Per a sinònims de 'branca' però amb l'arrel 'busc' vegeu busca i buscall a buscar 1.f
2. [d'un camí, etc.] branc, ramal, ramificació
a) Explicacions d'ús
Un branc, un ramal i una ramificació són subdivisions d'un camí, d'una séquia, etc. Ex.: Si plou molt, has d'alçar la paleta perquè l'aigua se'n vaja pel ramal.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: trencall, bifurcació, forcall, enforcall, encreuament, cruïlla
Un trencall és l'inici d'un nou camí que se separa del camí per on hom va.
Una bifurcació, un forcall i un enforcall designen una divisió en dos (de camins, branques, brancs, etc.).
Un encreuament i una cruïlla és l'indret on es troben i s'encreuen dos camins.