bossa
f.
1. [saquet per a objectes personals] sarró, motxilla, cartera
a) Explicacions d'ús
El sarró és una bossa de mida mitjana, subjectada amb una sola corretja i portada sovint en bandolera, que tradicionalment empraven els pastors i que avui és d'ús més general. Ex.: M'he descuidat la bossa al metro. / Aquell pagès sempre feia feina amb el sarró penjat.
La motxilla és una bossa de més grandària que es du penjada a l'esquena. Ex.: El pastor duia el gaiato i el rabadà la motxilla.
La cartera és una bossa de forma rectangular i amb diversos departaments per a dur-hi documents, etc. Ex.: Els escolars entraven a l'escola traginant les seves carteres.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
Cal distingir clarament el nom general bossa del nom de l'àmbit econòmic borsa (lloc on es negocien valors econòmics). Ex. La Borsa de Barcelona.
D'aquest nom s'ha generat, per extensió, el mot borsa de treball que s'empra per a designar una entitat en què es negocien les ofertes i demandes de feina per a facilitar-les a qui les necessita.
d) Modismes i fraseologia
bossa de mà Bossa, generalment de cuir, que es porta agafada amb unes anses o en bandolera (és a dir, de gairell, penjant la corretja o tira d'una espatlla i travessant el tronc fins al costat contrari).
e) Etimologia
El nom borsa prové de l'italià (o, segons alguns lingüistes, del llatí o de l'occità).
El nom motxilla prové, molt probablement, del basc 'mutila' (pronunciat "mutilla") que vol dir 'noi' que fa referència al rabadà, ajudant del pastor. El pas de 't' a 'tx' és corrent en el registre afectiu, en basc: "mutilla" > "mutxilla".
f) Explicacions suplementàries
Cal evitar el castellanisme bolso* per a designar la bossa de mà (o bossa, simplement) que és el nom adequat en la nostra llengua.
2. [bosseta, oberta per dalt, dins una peça de vestir] butxaca
a) Explicacions d'ús
Ex.: No hi tinc butxaca a la camisa.
d) Modismes i fraseologia
ficar-se algú a la butxaca [fam.] Seduir-lo.
tenir les butxaques foradades Malgastar, tenir la mà foradada.
f) Explicacions suplementàries
El mot butxaca té una certa variació fonètica ("boltxaca", "butjaca" etc.) que no transcendeix a l'escriptura estàndard.
3. [saquet, en general]
a) Explicacions d'ús
Ex.: A la botiga cobren les bosses de plàstic.
4. [concentració d'elements] dipòsit, recull, provisió
a) Explicacions d'ús
Aquests mots alternatius donen la idea de diferents formes d'acumulació d'elements que poden esdevenir utilitzables. Ex.: En aquest barri hi tenen una bona bossa de votants. / Hem aconseguit una bona provisió d'aliments.
5. [ant.] diners
a) Explicacions d'ús
La bossa fa referència als diners propis acumulats.
d) Modismes i fraseologia
fer bossa Estalviar diners. Ex.: Aquest any em penso que podrem fer bossa i fer un viatge.
Barcelona és bona si la bossa sona. Dita referent a la capital segons la qual és un indret per a viure-hi sempre que es tinguin prou diners.
6. [fam.] escrot
a) Explicacions d'ús
Ex.: Deixa de tocar-te la bossa, que fas molt de fàstic.